El català: primer i últim esglaó de la integració

 Ens quedem gratament sorpresos quan en els mitjans de comunicació observem que la nova emigració parla sense complexos un català que té molt d’acadèmic i poc de carrer. Podríem dir que per a ells la llengua s’ha convertit en el primer esglaó de la integració.
 
L’emigració de la segona meitat del segle passat, així com tots els qui foren privats d'aprendre la nostra llengua, ara poden tenir més dificultats a l’hora de llegir-la i parlar-la, i ja no diguem d’escriure-la. No obstant, cada dia són més els qui relacionen una llarga permanència, els lligams de tota mena i l’assimilació dels costums i d’una manera d’entendre allò que els envolta, amb una pertinença plena a Catalunya, fins al punt de sentir-se catalans com el qui més. I és a partir d’aquest sentiment de catalanitat que se’ls planteja com una anomalia, com una mancança personal, el no dominar la llengua del seu país com voldrien. Podríem afegir que per a ells la llengua s’ha convertit en el darrer esglaó de la integració.
 
El treball a realitzar en aquest camp és ingent i extraordinàriament gratificador. Des de la modèstia d’un grupet de voluntaris, a Martorelles hem tirat endavant un taller de llengua on, a més de les nocions elementals de gramàtica, vocabulari i ortografia, hem donat molta importància a la conversa, la lectura de poemes i de narrativa, la participació en temes culturals, per acabar amb la lectura de cara al públic d’una obra de teatre (per més informació sobre el contingut del taller de llengua i les seves activitats podeu enllaçar amb http://joansanjuanesquirol.webnode.es/taller-de-llengua/ ). La interpretació llegida d’una obra de teatre és essencial, ja que involucra amenitat amb lectura, llenguatge oral i conversa.
 


Edicions locals