Vigilem Can Girona

Tots volem que Can Girona, la finca que l'Ajuntament de Barcelona posseeix a Santa Maria de Martorelles, recobri la seva vida, que la casa i el seu entorn siguin restaurats i se'ls hi doni un ús adient de caire social i lúdic. Però la reforma que s'hi pretén s'ha iniciat de la pitjor manera possible: talant tot el bosc que està dins del contorn vermell senyalat en la fotografia adjunta.
Si es vol que aquest tros sigui una vinya, ¿no es podia esperar que la casa estigues enllestida i que es posessin en marxa les activitats previstes amb les persones que les han de realitzar? Perquè podria succeir que tot aquest magnífic projecte tirat endavant pel consistori Trias, no entres dins de les prioritats del consistori Colau, o que per les raons que fossin, quedes aturat i ens trobéssim sense arbres i sense vinya. El mal ja estaria fet.
La irresponsabilitat dels qui han manat tallar els arbres d'una forma temerària i innecessàriament precipitada mereix la denúncia feta al jutjat pels veïns. I per favor, no continueu tallant més arbres per fer horts sense tenir el compromís ferm de les persones disposades a treballar-los.
La finca de Can Girona va ser explotada durant els anys 70 i 80 del segle passat, pel Servei de Parcs i Jardins de l'Ajuntament de Barcelona, dedicada especialment a la cria de gespa i d'arbres ornamentals. Entre els arbres que s'hi van plantar destaquen  un bon nombre de cedres del Líban. La fusta d'aquests arbres té un gran valor econòmic i forma part de les anomenades fustes precioses. Si hi ha fustes catalogades de zero nusos, el cedre del Líban mereix la qualificació de zero - zero, per l'absència total de nusos i per ser absolutament modelable, a part que desprèn una aroma perdurable en el temps. Aquests arbres, fora de zones molt determinades, especialment al Líban i boscos situats al Marroc, al sud de Fez, no es reprodueixen.
Vista la previsió de més rompudes d'arbres a la finca de Can Girona, caldrà estar amatents per veure que passa amb els cedres del Líban existents al costat del bosc Moreu.

Edicions locals