La solució de la crisi

A Josep Buscallums van dir-li que ell era la llum, un raig de llum blanca, intensa i resplendent, que li sortia entre cella i cella, pura energia, la principal, però no la única. Altres llums, aquestes de colors diversos emergien d'altres punts escampats pel seu cos. Calia que ell dominés aquestes energies per ser l'amo i senyor del seu jo, de la Terra i del Cosmos sencer. Les altres llums desapareixerien amb el seu cos, però la llum blanca romandrà eternament, primer en standby, després dirigint una altra carcassa a través dels amplis espais siderals.

—La llum es farà més viva i intensa en la mesura que sigui ella la que condueixi el cotxe de la teva vida—. Valgui el símil, va engaltar-li en Joan Setciències. En definitiva, tots som un cotxe, es tracta de comprovar si ens conformem en que ell ens meni allà on vulgui o som capaços de conduir-lo. Si deixes que el cotxe et porti, ja saps que et toca: estudiar tan com puguis fins arribar a la joventut, treballar tan com puguis  per poder-te casar, pagar la hipoteca del pis, comprar els mobles i el cotxe de veritat. Com voldràs el bo i millor per tu, la teva dona i els fills, seguiràs trescant perquè puguin gaudir de tot allò que vols i desitges , que, com ja se sap, no té límits.

A mi em va passar si fa no fa, fins que vaig decidir ser jo el xofer de la meva vida, sentencià contundentment Joan Setciències. I així, vaig trencar amb la vida que portava. Jo donava classes a la Universitat i vaig demanar una excedència, i vaig presentar la dimissió com a diputat del Parlament Europeu. Em vaig vendre la casa de Ciempozuelos, el refugi de la Sierra i l'apartament  de Chipiona. En aquests moments visc en un pis de dues habitacions al Pozo del Tio Raimundo. Quan vaig comunicar les meves intencions als pares em van dir si m'havia tornat boig i la dona em va demanar el divorci. Ara segueixo la màxima de Sant Francesc d'Assis: "Necessito molt poc per a viure i allò que necessito ho necessito poc."

En Josep Buscallums va romandre pensatiu, feia vint-i-tres mesos que havia perdut la feina i tres que no cobrava l'atur, per la qual cosa el banc va desnonar-lo del pis on vivia. La dona, que també s'havia quedat sense feina, va decidir divorciar-se i anar-se'n a viure a casa dels pares amb els tres fills. Josep Buscallums, per necessitat, era el màxim avalador de la Màxima de Sant Francesc d'Assis. L'única diferència, va pensar, sense gosar dir-ho, era que ell necessitava tot el temps del món per trobar feina (cursets de capacitació inclosos i nyaps mal pagats), activitats gens agradables i frustrants. Mentre tant, dormia en un caixer automàtic i la dona li reclamava, via judicial, la pensió dels fills. 

Edicions locals