Santiago Vidal o la defenestració d'un jutge

Un magnífic jutge no té perquè ser un gran polític. Però allò que no es pot admetre és que un jutge excel·lent com Santiago Vidal hagi estat apartat de la professió pel fet que en les seves hores perdudes es dediqués a pensar i escriure com havia de ser la futura Constitució de Catalunya.

Advocat laboralista durant 11 anys, el 1989  va aconseguir la plaça de jutge. El febrer de 2015, el Consell General del Poder Judicial, el suspèn de les seves funcions. Santiago Vidal pateix represàlies  – al marge de les audiències, autos, processos i sentències– per la seva manera de pensar.

Al jutge Vidal cal estar-li agraït per la seva feina a favor dels objectors de consciència, fins que l'Estat s'adonà que no podia posar a la presó a tota la joventut que rebutjava el servei militar  obligatori. Es va destacar també per les seves sentències en contra de la discriminació racial i de gènere i per la protecció dels menors, així com per la seva actitud crítica amb la llei immobiliària i a favor de la dació en pagament. És així com acumula el seu gran prestigi.

Però hi ha més, Santiago Vidal és d'aquelles persones que anteposen les seves creences i principis a la comoditat del càrrec, sigui de jutge o de senador. El seu compromís amb la independència de Catalunya el porta a no poder exercir la seva professió. I és aleshores quan es dedica en cos i ànima a fer realitat allò que creu i esdevé senador, càrrec que deixa immediatament quan se li demana.

El jutge, directe, clar i explícit, va seguir la mateixa trajectòria com activista polític a favor de la independència, explicant que s'estava fent i que calia fer per aconseguir-la, amb la vehemència que el caracteritza. Sense acabar de comprendre, però, que un polític ha de jugar amb els silencis, els temps i les oportunitats. Fracàs? Estic segur que aquest no serà el veredicte de la majoria del poble de Catalunya.

Edicions locals