L’Ordre de la Injustícia

Un dels llibres que tinc per més preuats i que de tant en tant fullejo és el Diccionari per a ociosos del nostre excels assagista Joan Fuster. He obert el Diccionari a l’atzar, per la lletra O, i he trobat la paraula: Ordre.

Fuster atribueix a Goethe la frase: “És preferible la injustícia al desordre”, tot recordant que l’autor del Faust va ser ministre del Duc Carles August de Weimar.

Per en Joan Fuster el dilema o disjuntiva d’haver de triar entre desordre o injustícia resulta d’una fal·làcia enorme, per preguntar-se tot seguit si la injustícia no és ja, en si, un desordre: pot ser que la injustícia sigui el pitjor dels desordres, perquè corca i corromp el fonament mateix de l’ordre.

Joan Fuster amb la sornegueria i saviesa que el caracteritzava afirma contundent que per als Goethes l’ordre no és sinó el fet de continuar sent ministres, o qualsevol altra cosa: ells. Són els que es passen per alt que quan cal ser injust per preservar l’ordre, aquell ordre és una aberració.

L’ordre que cal preservar ja sabem quin és: l’ordre de les lleis, l’ordre dels carrers, l’ordre públic, l’ordre establert. Però que passa quan aquest ordre, en un moment determinat es revela discutible i entra en col·lisió amb la justícia?

Alguns diran que la Democràcia té instruments per canviar lleis que han esdevingut injustes, per defensar els drets individuals i col·lectius, que el poble és sobirà i que el seu vot és decisiu. A hores d’ara, vostès s’ho creuen? Malgrat tot, continuaré confiant i aniré a votar, per si de cas.

 

https://www.facebook.com/photo.php?fbid=1717221421682736&set=pcb.1717226831682195&type=3

 

Edicions locals