La via federal republicana

l debat polític en els últims anys està marcat pel model d’Estat i l’encaix de Catalunya dins o fora de l’Estat espanyol. Aquesta realitat té efectes en la ciutadania, repercussions institucionals, polítiques, socials, mediàtiques, i marca tendències electorals –mireu les últimes enquestes on ERC pot esdevenir la primera força política de Catalunya. Aquest debat també afecta les formacions polítiques d’esquerres a Catalunya i a Espanya; IU és la primera força política d’àmbit estatal que assumeix el dret a decidir dels pobles inclòs el de Catalunya.
Alguns amb prou raó pensen que no hi ha res a fer amb l’encaix de Catalunya en un Estat centralista que no dóna passos cap a un estat federal i republicà, i que es pugui exercir lliurement el dret a l’autodeterminació del poble de Catalunya, l’amputació del nou Estatut, les lleis del PP contra la immersió lingüística, la LOMCE , el dèficit fiscal, etc.
És evident que des de la recuperació de la democràcia i les llibertats, l’Estat espanyol ha viscut un important procés de descentralització. Però per a un estat plurinacional (encara que es denomini oficialment autonòmic), que evoluciona en el si d’una democràcia avançada, com és el cas espanyol, els processos de competències no es tanquen. Aquests s’han d’actualitzar, ja que augmenta la necessitat democràtica d’aproximar les decisions a la ciutadania. És per tot això que l’esquerra federalista i republicana –a Catalu-nya i Espanya– no hauria de continuar desapareguda en el terreny social, sindical, universitari i mediàtic pel que fa a la seva concepció del model d’Estat. Són conegudes, publicades i promocionades les posicions nacionalistes de la dreta centralista, de la dreta nacionalista i de l’independentisme. Són conegudes les limitacions del PSOE per avançar més, però les posicions federalistes i republicanes s’han autosilenciat Cal tornar a parlar i actuar sense complexos, tenint present que diversos estudis d’opinió situen el federalisme com a opció alternativa a altres models. Si l’Estat espanyol no es reconeix a tots els efectes com el que és –un Estat divers, plural i compost– pot esdevenir un espai inadequat per als pobles i les nacions que l’integren. Dit d'una altra manera, Espanya serà federal i republicana, o no serà.
Per això l’esquerra catalanista i federalista ha de continuar defensant una Catalunya que vol sentir-se còmoda en una Espanya plurinacional, pluricultural i plurilingüe. La meva posició és clara; estic per la consulta sobiranista i que el poble decideixi el seu futur: independència, confederació, federació. La meva posició malgrat els inconvenients és la d’una república federal de lliure adhesió, plurinacional i plurilingüe.
Finalment, aquest 11 de setembre ha estat marcat per la cadena humana per la independència, amb milers de persones. Ho respecto i, en part, ho comparteixo. Però per què no vaig anar a aquesta cadena humana? Perquè els convocants diuen que és per la independencia, perquè la via catalana és un moviment interclassista que no lluita pels drets socials i perquè no és veritat que només hi ha una sortida a aquest problema.
La unitat dels que defensem el dret a decidir s’ha de basar en aconseguir que es pugui exercir aquest dret democràtic del poble en llibertat i respecte per totes les opcions.

Edicions locals