Mollet i el català de tots

El passat divendres se celebraven els 25 anys des de la implantació a Mollet del Servei de Català. 25 anys de feina incansable per a la normalització de la llengua pròpia del país.

La Montserrat Pocurull i el seu equip continuen amb els cursos, amb el programa a Ràdio Mollet, publicant el butlletí l’Estenedor i entrellaçant-se amb la societat civil per fer més viva la llengua catalana, que és també una manera d’entendre el món. I així seguirem fins a assolir els nivells adequats de català a la societat, anant molt més enllà en els àmbits de la justícia, el cinema, el món de l’empresa… Segur que a la normalització del català hi ajudarà molt el fet de tenir, esperem que ben aviat, un estat que defensi la llengua i no un que la persegueixi i la menysvalori constantment com avui fa l’Estat espanyol.

Avui el català és una llengua parlada per més de 10 milions de persones que té una mala salut de ferro. En alguns àmbits queda molta feina per fer, però cal remarcar que on hi ha llibertat progressa més que adequadament: les noves tecnologies possibiliten una notable presència del català a internet. També a la premsa escrita i a la ràdio les quotes són molt positives.

Cal dedicar especial atenció a la feina que es fa des de l’Ajuntament de Mollet, que ja des de l’inci de la democràcia ha usat el català de forma habitual en totes les seves comunicacions. Però hi ha un aspecte que no ajuda gens a la integració de tots els ciutadans que m’agradaria remarcar i que fa ben poc vam comentar al Ple de Mollet. L’alcalde Monràs, arbitràriament canvia de llengua segons el barri on s’adreça als seus conciutadans. I això ajuda ben poc a la cohesió civil que es pregona des de l’esquerra. Per què l’alcalde en actes oficials a barris com Lourdes o Plana Lledó fa servir el castellà i no el català com fa a altres indrets? La seva resposta va ser que era la seva “llibertat” escollir una llengua o una altra. Crec que s’equivoca. I és que alguns ciutadans, molts d’ells castellanoparlants a casa, se m’adrecen quan passa això amb un sentiment de confusió. La resposta només pot ser que ho fa interpretant que aquells ciutadans no l’entendrien en català. Un error garrafal que no convida a la cohesió que pregona. Per què ho fa doncs? Només ens resta pensar que per una malintrerpretada estratègia electoral.

Cadascú a casa i al carrer usa la llengua que vol. I així ha de ser. Segregar els molletans per qüestió de llengua no és la millor manera de fomentar la cohesió d’un poble.

Edicions locals