La resposta

Ningú no dubta que Catalunya viu uns moments apassionants. Més que preguntes el que cal és que donem una clara resposta a què volem ser en un futur proper. En els darrers 300 anys han estat curts els períodes en què hem pogut viure en llibertat. Formar part de l’Estat espanyol no ha estat fàcil i que avui els catalans tinguem majoritàriament clar que desitgem ser un estat lliure al món és fruit de molts anys de persistència en el ser, en la nostra voluntat d’existir. Grans il·lusions han estat escapçades i moltíssima gent ha perdut la vida pel camí, però mai hem perdut la dignitat com a poble.
Temps apassionants perquè el futur de les properes generacions i el futur de la nació estan en joc: només si guanyem la batalla democràtica podrem decidir en llibertat. La Via Catalana del passat 11 de setembre va demostrar la clara voluntat d’una majoria dels ciutadans de ser un país normal, en una manifestació única a l’Europa del segle XXI.
Al debat obert sobre la pregunta que caldrà respondre en un referèndum hi hem arribat perquè una majoria ja té la resposta preparada: sí. Sí a ser un estat independent a Europa i al món. Sí a viure finalment en pau amb els altres pobles d’Ibèria. Sí a ser normals. Tota la resta és literatura. Tota la resta no depèn de nosaltres. Sembla mentida que part de l’esquerra del país no sigui capaç d’entendre que per poder federar-nos, o per confederar-nos amb Espanya, primer ens cal ser lliures. Les terceres vies no depenen dels catalans, i ha quedat més que demostrat que tot allò que no depèn de nosaltres depèn de Madrid. I quan passa això ja en sabem la resposta.
Diria que des d’Espanya no entenen res. De la dreta recentralitzadora i sense tradició democràtica ja no n’esperem res. Però aquests dies l’expresident espanyol Zapatero fa una gira per Catalunya i ens diu que la solució és reformar la Constitució i aïllar els independentistes. Una visió d’estadista, està clar.
A Mollet, a més, tenim un alcalde del PSC i un Govern -malgrat hi sigui CiU- que defensa només el dret a decidir dels catalans si és legal i pactat amb l’Estat, que és una manera molt sibil·lina de negar aquest dret, ja que Espanya mai el reconeixerà. En els temps que vénen, i sobretot en el moment en què se’ns practiqui encara més la violència institucional i econòmica de l’Estat, ens caldrà tenir líders municipals que actuïn amb fermesa. I és per això que a Mollet necessitem un canvi de majories de govern.
Caldrà sortir al carrer, caldrà fer veure a molts que els poders fàctics ja no poden controlar el nostre futur. Caldrà ser valents i estar a l’alçada del moment. Caldrà perdre la por a decidir. Caldrà capacitat de resistència i al final guanyarà la democràcia. Des d’Esquerra Republicana ho tenim ben clar. Votar és la via: només les urnes -a mode de consulta o eleccions- poden donar una clara resposta al debat generat. I la nostra resposta és un sí a la independència. 

Edicions locals