Canvis

La nostra societat viu moments de transformació. De canvis que ens han de permetre avançar. I cal estar preparats per afrontar-los i per donar respostes col·lectives amb polítiques noves i amb visió de futur.
Europa i el món sencer estan en debat permanent de com afrontar crisis humanitàries, arribades de refugiats, de com redistribuir millor la riquesa mundial perquè ningú pateixi. La Unió Europea
–en una crisi permanent de valors perquè no sap fer concordar el compliment dels drets humans a les seves fronteres amb les polítiques que ha de aplicar– és massa a prop de caure en mans de populismes i extremismes que res de bo ens aportaran. Només una Europa nova ens pot fer sortir de l’atzucac: una Europa basada en els drets humans, en l‘aprofundiment de l’estat del benestar, en ser pionera en emprendre mesures reals contra el canvi climàtic, pionera en el tracte igual a totes les persones... I sobretot una Europa no entregada a l’economia especulativa i on la ciutadania sigui qui mani; una Europa de les nacions i no dels Estats antics. Cal fer molta feina per afrontar una gran transformació que ens humanitzi molt més.
L’Estat espanyol és sinònim de la por als canvis. El règim que se’ns va imposar el 1978 –en el qual durant 40 anys s’han repartit el poder PP i PSOE- està tocat de mort però resisteix. Només la República, un veritable canvi de règim, pot fer avançar Espanya cap a desprendre’s de l’oligarquia madrilenya que domina el país des de fa segles. I qui parla al Congreso de República? ERC amb els incòmodes Joan Tardà i  Gabriel Rufián. Ningú més. Per tant, els falta molt de camí.
A Catalunya sí que el règim PP-PSOE és residual ja avui. Hi ha ja una majoria social i política de canvi. Tot i les resistència d’alguns, que amb la seva ambigüitat intenten frenar un procés imparable, més per desorientació que per convicció. La República catalana, a la qual hi podem arribar amb un referèndum o amb la unilaterialitat parlamentària, esdevindrà una realitat aviat. No hi ha cap altra possibilitat de fer florir el canvi. I com diu Oriol Junqueras: “No és més transformador aquell qui més crida, sinó aquell qui acumula més força al seu voltant per poder transformar”. Sembla una definició del que avui és Esquerra Republicana: estem al mig de tot, i apretem perquè passin les coses. I d’aquesta manera, cosint el país, avancem cap a la República catalana.
I Mollet? Ai, Mollet. El passat maig de 2015 vam estar a punt de fer un esperat canvi polític. Però és qüestió de temps. Segueix governant un PSC sense rumb, gastat, amb pactes amb Ciutadans, CiU i PP: o sigui amb tothom qui no vol canvis a la ciutat. Un PSC molt allunyat de la gent i del país, que és capaç de perdre votacions al ple i dir que no complirà les resolucions aprovades per majoria. I mentrestant, des del grup municipal d’Ara Mollet – ERC – MES acumulem forces pel que ens tocarà bastir. Sabem que el canvi és inevitable i que som cridats a ser-ne protagonistes. Perquè Mollet es mereix un futur millor i per això lluitem.

Edicions locals