La Conxita Manils: una donassa molletana

El passat diumenge ens deixava la Conxita Manils i Mollet està de dol. Als seus 92 anys la Conxita feia un temps que no sortia de casa a causa del seu estat de salut, però és fàcil de recordar-la plena de vitalitat i valentia sempre estimant el seu poble.

La Conxita, nascuda el 1924, va viure la Guerra a Mollet, després va marxar al barri de Sants per retornar al seu poble per treballar a l’Ateneu. Era filla dels amos i entre 1960 i 1974 se’n va fer càrrec, convertint aquell cafè en un punt de trobada imprescindible en la foscor dels temps de la dictadura.
El dia del seu comiat el seu nebot Joan ens deia que el model de postguerra no la va satisfer i que somniava un model ben diferent per a la dona. I és que la Conxita tenia el seu caràcter i el transmetia amb una veu de dona segura i apassionada. Podríem assegurar sense exagerar que la Conxita fou una de precursores del feminisme i de la reivindicació de la llibertat de la dona.

La seva implicació en la vida associativa la portà a presidir l’Associació de Veïns de la Zona Centre i a lluitar per recuperar la tan nostrada font modernista, també els primers carnavals molletans de la democràcia, a sortir al carrer per celebrar revetlles, per fer cagar el tió, a refundar la Colla Gegantera, o a implicar-se en les primeres consultes per al independència a Mollet.

La vaig conèixer a finals de segle passat, amb 20 anys. I la recordo al Marfà conversant sobre Mollet, el país i la cultura. Després la vaig anar trobant als plens, al teatre, a la festa major, a conferències... Era una dona implicada, que es feia estimar. A uns quants de la meva generació la Conxita ens va connectar amb la seva generació i vam aprendre d’ella compromís i claredat. I a estimar Mollet. Hi ha homenots planians; i la Conxita Manils serà per sempre més una donassa molletana.

Edicions locals