El millor premi

Des de fa un temps, no deixen d’arribar-nos premis, distincions i reconeixements a Mollet. Quin goig! L’Ajuntament de Mollet ja no té vitrina per tantes condecoracions. Ni pàgines de premsa, ni espai als discursos per tots aquests elogis.

Alguns n’estem tips que mentre repetidament sentim que Mollet és: “una de les ciutats de Catalunya més transparents”,“segona millor en administració electrònica”, líders en creació d’ocupació al Vallès, Quatre flors d’Honor de Vil·la florida o Ciutat Europea de l’esport, etc., la realitat del dia a dia és que tenim el poble brut i deixat, hi manca civisme, tanquen empreses i els polígons gairebé no n’atrauen de noves, que falten beques per a infants (de llibres, menjador i per la pràctica d’esport!), és farcit de barreres arquitectòniques; diferències entre barris, pèrdua d’alguns serveis, i un llarg etcètera pel que no tinc espai.

Sembla que la recerca de premis sigui un objectiu en sí mateix, i no pas com a resultat de fer bones polítiques de forma continuada. Un mecanisme, a la desesperada, de mostrar només la cara amable de la ciutat.

Lluny de ser derrotista, i sense desmerèixer les distincions que també es donen a molts d’altres municipis, fermament exigeixo que ens tractin amb respecte i seriositat. Això no va de premis.

Els i les que tenim la responsabilitat de ser regidores del nostre poble, tot i no governar, som exigents a les problemàtiques i a les necessitats de la gent de Mollet. I tenim propostes per a resoldre-les i ganes de fer els canvis necessaris. Però el que mai farem serà autoenganyar-nos ni enganyar de com i què és Mollet. M’estimo la meva ciutat, però sense “la pompa”, que no cal.

Cal parlar i afrontar allò que realment és important, i potser el més difícil! És una llàstima veure que l’esforç no va cap a impulsar veritables canvis, ni a governar de la millor manera.

Si va de premis, el millor premi per a mi, seria esdevenir un Mollet sense pobresa ni exclusió social. Ser distingits com a ciutat totalment accessible. El millor reconeixement: que les entitats, la comunitat educativa, les associacions de veïns, es sentin partícips d’un projecte col·lectiu de ciutat, recolzades i amb els recursos necessaris. Un honor: ser líders en polítiques d’habitatge, digne i per a tothom!

Edicions locals