El Consorci del Besòs: la unió va ser la força

Regidora de Nova Opció per Parets

Aquest any celebrem els 25 anys de constitució del Consorci per a la Defensa del riu Besòs, són les noces de plata d’una administració que ha permès la recuperació d’aquest riu i que encara té molta feina per davant.
Els anys 80 el riu Besòs era una claveguera a cel obert, no era pas l’únic riu així, però aquest era i és el nostre. Els nous Ajuntaments democràtics varen decidir com una de les seves prioritats recuperar el riu. No va ser fàcil, ni entès igual per a tothom, però un grup d’alcaldes/ses i regidors/es emprenedors, de diversos Ajuntaments, ajudats per tècnics com la Núria Badia de l’Ajuntament de Granollers, en Salvador Rueda de Sant Adrià del Besòs, el Dr. Ignasi Cantarell de Montmeló i l’Antoni Fogué de Santa Coloma de Gramenet,  volíem recuperar el riu i buscar el camí per fer-ho.

Com és va fer? Moltes trobades, moltes reunions, molts desplaçaments als Ajuntaments dels municipis que aboquen les aigües a aquesta conca, havíem d’empenya una mica als que ja estaven convençuts, però que no tenien el mateix grau de sensibilitat pel riu, que altres.

Les primeres trobades tenen lloc a l’Ajuntament de Granollers, cridats pel regidor Josep Serratusell i la regidora Anna Mª Palé, aquesta desprès seria la primera Presidenta del Consorci  i l’Alcalde Rafael Ballús. El 24 de novembre del 1981 s’acorda crear una Comissió Gestora, sota la presidència de Mª Pilar Puig, regidora de Santa Coloma de Gramenet, per estudiar la problemàtica de la contaminació del riu Congost i Besòs, tenint en compte que la solució havia de passar per considerar tota la conca fluvial, no es podien donar solucions parcials, perquè les aigües segueixen un camí ja traçat.

Per trobar la solució havíem de fer el mateix trajecte que fa cada una de les gotes d’aigua de la Conca. Era el mateix any del cop d’Estat del 23 F, però des dels Ajuntaments acordem donar un cop a l’estat del riu i ens conjurem per tirar endavant sense defallir. Les línees general d’actuació són crear una entitat supramunicipal, perfilant ja el que seria el futur Consorci.
Tirar endavant un Consorci es decideix el maig del 1982, una vegada estudiat els organismes i entitats que havien de formar-ne part, Ajuntaments, Corporació Metropolitana i Diputació, llavors encara no hi havien els Consells Comarcals.

Establim diversos contactes amb la Generalitat per informar-los de la creació del Consorci del Besòs, volíem que ens reconeguessin i els contactes no són fàcils, parlem amb el Conseller Cullell i el Director General el senyor Vilaró, entre d’altres.

A principis del 1983 s’aproven els estatuts per part de la gestora i posteriorment els Ajuntaments han d’aprovar-los un a un. El 15 de juny del 1983 es decideixen dos temes claus, per una part que la seu del Consorci per a la Defensa del Besòs serà Granollers, i per altra contractar un gerent. Fem grups d’alcaldes/ses i regidors/es per visitar els Ajuntaments que encara no s’han adherit al Consorci.

S’elaboren tríptics, pòsters i es fa una exposició itinerant sobre el riu Besòs al Museu de Granollers, hi participen el Dr Jonch, llavors director del parc Zoològic de Barcelona i el Dr Llobet, catedràtic de geografia de la UB, tots dos prestigiosos científics i ciutadans de Granollers que s’involucren en el projecte.
El col·lectiu ciutadà del centre excursionista Puigcastellar de Santa Coloma de Gramenet, fa una auca i proposen que el 19 de maig, sigui el dia del riu Besòs, es guarneixen els ponts amb cartells i pancartes.

Per fi el Consorci es constitueix el febrer del 1988, tot i que durant molt de temps la Junta de Sanejament no ens reconeix com administració actuant i no construeix cap de les depuradores previstes a la Conca. El pla de sanejament pateix un retard considerable, les depuradores de Granollers, La Garriga, Montornès, La Llagosta i Centelles havien d’estar construïdes entre el 1987 i 1989, però tot es retarda. Des d’alguns Ajuntament es reté el cànon de sanejament recaptat ja que les inversions no arriben i des  del Consorci es porta a terme una denuncia al Parlament Europeu perquè la manca de compliment del pla de sanejament, per part de la Generalitat, embruta l’aigua del mar Mediterrani que és un mar comunitari. Aquesta denuncia causa molt impacte, és en part el desllorigador de les inversions que tot seguit es posen en marxa i a partir d’aquí el Consorci es reconegut com administració actuant per part de la Generalitat de Catalunya.

Dèiem que volíem veure com el riu, que estava mort, es recuperaria i assoliria vida, uns parlàvem de peixos al Besòs, altres de  recuperar determinada flora i fauna, semblava una utopia però es va tornar una realitat objectiva.

L’èxit del Consorci del Besòs és el resultat de sumar molts esforços municipals fins assolir l’objectiu final la recuperació de la conca. La feina que s’ha fet es visible a tot arreu i el nostre riu no és el que era, ara és una joia.
Avui que està en discussió l’autonomia i les competències municipals l’exemple del consorci ens hauria de fer reflexionar de que quan els objectius són clars i les voluntats s’uneixen som imparables.

Rosa Martí, en nom de Carme Gambin, Víctor Iglesias, Anna M. Palé i M. Pilar Puig, membres del grup Impulsor del Consorci del Besòs 1981
Llicenciada en Ciències Químiques, Dret i Farmàcia, va ingressar al PSC l’any 1984, arribant a ser membre de l’executiva nacional i diputada al Parlament de Catalunya entre 1987 i 1995. Alcaldessa de Parets entre 1979 i 1990, des de l’any 2003 encapçala la candidatura alternativa Nova Opció per Parets (NOPP) amb la que és regidora.

Edicions locals