La masia de Can Volart, la propera víctima urbanística

Regidora de Nova Opció per Parets

La masia de Can Volart situada a la carretera de Vic en el terme municipal de Parets del Vallès és com una icona. Quan la veus saps que estàs a Parets. Reivindico la seva imatge com icona.
Està  inclosa en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni com a Bé Cultural d’Interès Local, màxima categoria de protecció en l`àmbit local.
El paper ho aguanta tot, màxima protecció, paperassa proteccionista, la realitat una altra cosa. Avui aquesta masia és objecte d’una pila d’improperis urbanístics d’alt voltatge.
L’Administració local  mira cap un altre lloc quan veu i segur que ho veu, que  des de fa temps té les finestres obertes propiciant un deteriorament accelerat, pluja, vent, ocells i de tot. Ningú pot ordenar tancar les finestres?
Però tot això no és el pitjor, el pitjor és que s’ha tramat una xarxa d’acords i desacords contradictoris que ens han portat a la redacció d’un Pla de Millora Urbana (PMU) (sort que es diu així), que aïlla i retalla la masia convertint-la en residual fins al punt de fer veritables jeroglífics per treure el màxim de suc del solar, perquè quedi net de la càrrega de l’edifici sense cap respecte per l’àmbit de protecció de Can Volart, previst al Pla de Protecció del Patrimoni.
Tot comença el 2008 quan es redacta un Pla Especial de protecció de Can Volart, que respecte la masia i l’entorn.
Al mateix temps s’aprova la Reparcel·lació del polígon on està ubicada la masia, establint una parcel·la mínima en consonància amb el Pla general de 2500 metres quadrats. Fins aquí anem bé i es respecte el planejament , però les coses comencen a canviar.
A partir d’un decret de l’alcaldia del 2009 (entenem que mitjançant un decret per molt capacitat que sigui l’alcalde no es pot modificar el planejament), s’acorda una cosa anomenada “operació jurídica complementària” iniciant un procés de segregació de la masia de Can Volart deixant-la adscrita a una parcel·la de 797 metres quadrats, en contradicció  amb el planejament aprovat  que estableix, com hem dit abans, una parcel·la mínima de 2500. Algú ho pot entendre.
I tot seguit una Junta de Govern declara “innecessària la llicència de reparcel·lació urbanística per procedir a segregar la finca”. Encara s’entén menys.
En dos mesos justos de l’estiu del 2009, es dona via lliure a una segregació d’una finca que no es podia segregar perquè no compleix la parcel·la mínima i a més inclou la masia de Can Volart un Bé Cultural d’Interès Local.
D’interès sembla que n’hi havia molt, no pas per protegir la masia, més aviat per executar una operació urbanística que vulnera la legalitat vigent. Puc acreditar que segregacions que compleixen absolutament tots els requisits legals han tardat en aquest mateix ajuntament sis mesos. Es poden treure conclusions.
Que ens proposa el PMU de can Volart que està a informació pública i que l’equip de govern socialista ha aprovat inicialment? Proposa aïllar la masia com si fos un retallable, el pas del  temps hi farà la resta tot i la paperassa proteccionista que només s’utilitza si convé, llavors es treu com si fos el Sant Crist gros, aquí no convé. Es proposa la construcció d’una estació de servei amb tots els seus annexos. Com em dit abans, mitjançant un decret d’alcaldia i una junta de govern, sense cap informació pública  s’allibera el solar de la càrrega de la masia. El PMU atraca els aparcaments fins a las parets de la masia, si es porta  a terme farà molt bonic, ja ens ho podem imaginar.
En cap moment s’està en contra que es faci una estació de servei en aquest punt, però que integri la masia donant-li un ús, podria ser un hotel de carretera i es podria executar mitjançant un pla d’etapes.
La gent del carrer sense informació del que està passant en un ajuntament governat pels socialistes en minoria i ara amb la muleta de convergència.
Viure per veure.
Llicenciada en Ciències Químiques, Dret i Farmàcia, va ingressar al PSC l’any 1984, arribant a ser membre de l’executiva nacional i diputada al Parlament de Catalunya entre 1987 i 1995. Alcaldessa de Parets entre 1979 i 1990, des de l’any 2003 encapçala la candidatura alternativa Nova Opció per Parets (NOPP) amb la que és regidora.

Edicions locals