Dubtes sobre la certificació energètica

Arquitecte i activista. Secretari de la Federació d’Associacions Veïnals de Mollet del Vallès

Un any complet impartint cursos a arquitectes i enginyers arreu del territori m’han permès constatar que els seus neguits sobre les finalitats de la implantació de la Certificació Energètica d’Edificis a Espanya, de moment, són una realitat. I és que malgrat que ja fa tres mesos des de la seva aplicació, per diverses raons que ara abordaré, sembla que ens trobem davant d’un procés burocràtic més, sense aplicació pràctica en la rehabilitació energètica de l’ineficient estoc d’edificis del país.
1. El decret espanyol ve obligat per la directiva europea 2010/31 que aposta seriosament per reduir l’impacte de l’Efecte Hivernacle. Aquesta mentalitat del nord no s’ha traslladat al pensament del sud europeu. Paraules com les del president del govern quan va negar el canvi climàtic, expliquen perquè les
emissions d’Espanya no paren de créixer.
2. La situació de col·lapse econòmic del país tampoc hi ajuda  res i, inclús, els serveix d’excusa. Dia darrera dia, veiem com els possibles fons destinats a projectes mediambientals es consideren secundaris en temps de recessió en aquells països que viuen al dia menyspreant la sostenibilitat del planeta.
3. I en èpoques de vaques grasses succeeix el mateix. Només cal recórrer la regió més rica d’Alemanya per veure com els seus vells trens repintats contrasten amb milers de teulades fotovoltaiques. Aquí estrenem aeroports i ferrocarrils d’alta velocitat innecessaris mentre es penalitza l’autoconsum energètic.
Així doncs, com que a les nostres administracions el futur del planeta no els importa gaire, vull demanar-vos que treballem tots plegats d’una vegada per treure’ns les disfresses.

Fill de Lluís Ansó, l’històric activista en defensa de Gallecs, aquest arquitecte amb un màster en Estructures ha continuat la tasca del seu pare al capdavant de l’Associació de Veïns, l’Ateneu i la Plataforma de Defensa de l’espai rural.

Edicions locals