Decidir

Es fa difícil endreçar les idees quan encara se sent la remor del Parlament per aprovar la convocatòria del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre i la retina conserva viva la imatge de la sisena Diada amb participació massiva, mentre la força implacable de l’Estat continua  contra qui gosa plantar-li cara. La topada entre la legalitat i la legitimitat està marxa. El Dret, la Llei contra els drets legítims, un embat desigual  entre qui vol que el conflicte es resolgui democràticament, votant, i qui s’agafa a la Llei per mantenir l’statu quo. 

Històricament, i arreu,  els drets individuals i els socials  s’han aconseguit forçant les lleis, sovint amb molts sacrificis personals. Per exemple, el moviment en contra del servei militar obligatori a l’exercit espanyol va portar a les presó uns quants centenars de joves en un moviment creixent que durant 30 anys va implicar directament gairebé un milió d’objectors i insubmisos. Ara el moviment sobiranista català ja compta amb els primers encausats, i els que seguiran.

El règim polític del 78 ha esdevingut caduc i corrupte, el govern del Partit Popular n’és la màxima expressió, però compta amb col·laboracions interessades, aquí i allà. La situació es podria revertir si  les persones i organitzacions que estan per la creació d’una República Catalana, sigui independent o associada a la resta de pobles de l’actual Estat, sintonitzen les estratègies. Repetides vegades s’ha demostrat que una amplia majoria del poble català està pel dret a decidir. Desconec en quines condicions s’arribarà a l’1 d’octubre però cal que aquell diumenge esdevingui una gran jornada de mobilització, democràtica i pacífica: A les urnes, pel sí o pel no. I mambo.

Edicions locals