Rumors

El darrer article que vaig escriure a Contrapunt compartia pàgina amb la carta d’una senyora indignada, que per denunciar les penúries econòmiques de la seva família, amb un parent amb discapacitat, carregava contra les suposades ajudes rebudes pels immigrants. Hi feia  una sèrie d’afirmacions, sense fonament, alimentades per rumors  i carregades  de prejudicis,  expressió, sovint inconscient, de la  xenofòbia i del racisme de baixa intensitat que hi ha a determinats sectors de la nostra societat.   Dies després d’aquella carta, al mateix espai,  una breu i tímida nota del Grup de Treball Antirumors lamentava la publicació d’escrits que abonen els rumors i marceixen la convivència.

Està bé que els poders polítics locals impulsin la creació de grups de treball ciutadans per desmuntar els rumors i els estereotips que hi ha sobre les persones nouvingudes però dubto de la seva eficàcia real si tot queda només en mans d’aquests grups.  Molts d’aquests rumors ja estan detectats, i cal que es desmenteixin públicament amb la implicació directa dels estaments polítics.  Sense doble llenguatge, els càrrecs públics han de defensar els drets de tota la ciutadania, independentment del seu origen, cultura, situació econòmica o religió. Cal dir ben clar que la Catalunya actual és diversa i rica culturalment i que una societat integrada no vol dir una societat monocromàtica, on tothom pensi, es vesteixi o mengi el mateix.

Rumor: Els estrangers tenen preferència pels ajuts socials.  Realitat: No hi ha cap llei municipal, autonòmica o estatal  o criteri de selecció per accedir a les ajudes socials que prioritzin ser estranger.

Rumor: Els immigrats col·lapsen els serveis sanitaris. Realitat: Utilitzen els serveis sanitaris amb menys freqüència que els autòctons.

Edicions locals