Llaços grocs

Els llums de Nadal ja són al carrer, un fred intens ens avança l’hivern i els comerços fan previsions de vendes, però són els primers dies d’un desembre molt estrany. La política fa setmanes que es viu als carrers, omple converses i aixeca passions. Tenim una campanya electoral en marxa amb uns candidats a la presó i altres a l’exili i per això la remor del color groc persisteix. Persisteix perquè molta gent tossuda continua omplint l’estadi de Montjuïc i els carrers de Brussel·les, escolta el Cant dels ocells o canta l’Estaca amb emoció, i encara molta més gent no entén com la política passa pels jutjats i no pel parlament.

Malgrat els anys passats aquests dies tinc una sensació similar a la que tenia el desembre de 1976. En els mesos posteriors a la mort del dictador la ciutadania s’empoderava esperonada per l’Assemblea de Catalunya, òrgan unitari de l’oposició antifranquista. Aleshores era ben viva una campanya per l’amnistia dels presos polítics, amb en Lluís M Xirinacs plantat davant la presó Model i amb l’eslògan Per Nadal tots a casa. Hi havia el convenciment que tard o d’hora sortirien de la presó i que les llibertats individuals, socials i nacionals arribarien. La democràcia s’acabaria imposant.

El règim polític que es va establir aleshores ara ja és caduc, farcit de corrupció i autoritarisme. Un cop més, malgrat la repressió, bona part de la ciutadania de Catalunya planta cara a un sistema polític que pretén perpetuar-se. Les eleccions del dia 21 són una nova oportunitat per, no només, recuperar el que ens ha pres el 155, sinó per derrotar als del a por ellos i establir les bases per una societat millor. Votem i per Nadal, tots a casa.

Edicions locals