Resiliència

La resiliència és la qualitat que tenen determinats materials o mecanismes per recuperar el seu estat inicial després d’estar sotmesos a una força que els ha deformat, exemples en podrien ser la molla d’un bolígraf o l’espiral dels rellotges de corda.  També es parla de resiliència referint-se a la tendència de regeneració d’un ecosistema o a la capacitat de les persones de sobreposar-se després  de períodes de dolor emocional o situacions adverses.  Les comunitats humanes també poden superar les contrarietats; i és per això que, des d’una perspectiva històrica, es pot afirmar que la resiliència és una de les qualitats de la societat catalana.

Sens dubte, aquests darrers mesos hem viscut col·lectivament moments emocionalment intensos, i utilitzo el plural per referir-me a la gent sobiranista però també a l’unionista; el neguit, la incertesa continuaran encara perquè la partida està oberta i durarà almenys fins que la legislatura hagi arrencat.  La nostra és una societat  diversa i plural, aquesta és una de les nostres riqueses, però en els sistemes democràtics les diferències es dirimeixen votant i les estranyes eleccions del 21 D van donar una majoria republicana que, tard o d’hora, formarà un govern. Un govern que, per mitjà de la seva acció, hauria de fer créixer una majoria parlamentària que treballi per eixamplar els drets col·lectius, que plantegi un model  social més just, i que denunciï i trenqui amb les corrupteles.  Ens cal una majoria parlamentària que reflecteixi les voluntats dels moviments socials que estan per l’autodeterminació i els valors republicans. Cal establir complicitats entre els grups que volen superar el règim del 78,  reforçant els vincles entre les organitzacions socials. La societat catalana disposa d’aquesta força acumulada, quan es posi en marxa serà imparable perquè som un país resilient. Llibertat presos polítics.

Edicions locals