Aigo

Humanitòleg i gestor cultural

Cantava Maria del Mar Bonet:  Aigo, vos demanam, aigo/i vós, senyor, mos dau vent/i mos girau ses espatlles/ i fais com qui no mos sent.. I Raimon concloïa: Al meu país la pluja no sap ploure/o plou poc o plou massa;[...]/Qui portarà la pluja a l’escola? Cançons que pouen en les terres pageses de Mallorca i del País Valencià fent-nos evident la importància de l’aigua per a la vida dels nostres avantpassats, quan la seva presència depenia quasi exclusivament de la voluntat del “senyor” o de l’”aprenentatge” de la pròpia aigua.

Mollet, primer agrícola i després industrial ha estat molt condicionada per la presència de l’aigua. Sense aigua no podien créixer, amb qualitat i quantitat, tots els nostres productes agrícoles, condicionant la vida pagesa. Sense l’aigua —ja des de finals del segle XIX— tampoc les fàbriques tenien un element necessari per a la seva producció, condicionant llocs de treball. I sense aigua, la vida humana era més difícil: els pous, les mines, el riu constituïen elements bàsics per a una vida saludable, en funció de portar o no aigua.

Tinguem present que no és fins els anys 80 i 90 quan podem dir que l’aportació de l’aigua a Mollet es normalitza i que el Besòs —aquest riu que tantes barreres ens l’han fet perdre— ha recuperat la funció biològica i natural que el va fer néixer. Tanmateix, el 50% del nostre territori, Gallecs, continua depenent, en bona part, de l’atzarosa natura.

A l’entorn de l’aigua com a condicionant a Mollet, el Centre d’Estudis Molletans ha organitzat unes jornades que porten per títol “L’aigua a Mollet”. Tractarem de l’aigua com a essència molletana, del nom de Mollet, de la toponímia molletana vinculada a l’aigua, de recs, de molins, de mines, de pous, de rentadors i de safareigs, del Besòs, del proveïment de l’aigua, de les lluites ciutadanes per aconseguir aigua per a les cases, d’aiguats i nevades i, amb emotiva remembrança, de l’aigua com a esbarjo, especialment al Besòs. Assistiu-hi.

Coda: quan el còdol arriba al mar porta totes les empremtes del camí que li ha fet fer l’aigua.

Edicions locals