CUPables?

Humanitòleg i gestor cultural

Gràcies a l’art de treure’ns les puces de sobre, la CUP s’ha convertit en l’ase dels cops de la política catalana. Que no tinguem president, és per mor de la tossuderia de la CUP; que el govern de Catalunya estigui non natus, és per la incompetència de la llevadora CUP. Voleu dir que la patètica situació de la política catalana és per mor de l’enorme dificultat de la decisió que cal que prengui la CUP? O és per la incapacitat de gestionar el moment, les forces i el tempo del procés sobiranista?

Des de l’octubre de 2012, he defensat públicament que ara no era el moment més adient per a prioritzar el dret a decidir per sobre de la situació econòmica i social de Catalunya i de les espanyes (situació de l’atur, de la sanitat, de l’habitatge, de l’educació, etc). Ho he expressat ensems amb la plena convicció que les nacions tenen tot el dret a l’autodeterminació. Catalunya és una nació.

I he exposat que per a portar a bon port el llaüt català calia, a més de l’oportunitat del moment, el tempo adequat —el tempo d’Ítaca que és de vela llatina i no pas de motor. I una estratègia clara i realista en relació a la legalitat espanyola i internacional. I suports polítics i econòmics d’arreu per a no quedar-nos sols. I, sobretot, un suport social clar, qualificadament clar per a fer del procés un camí de tot el poble.

Aquesta cursa extremadament i imprudent ràpida està plena de víctimes polítiques col·laterals més o menys greus, però, sobretot, les víctimes més adolorides són tantes i tantes persones que no es mereixen l’actuació matussera i inconscient dels nostres dirigents politics.

I ara tots aquests errors per presses i per imprudència els hem de carregar a la CUP? Qui guia aquest procés embogit? Encara som a temps de redreçar el camí.

Coda: "No ens hauríem d’exasperar. L’exasperació és una negació de l’esperança", Stéphane Hessel.

Edicions locals