Gratitud

Humanitòleg i gestor cultural

El passat dia de Sant Vicenç, tot aprofitant l’acte de presentació de la revista Notes i de clausura del curs del Centre d’Estudis Molletans, vaig acomiadar-me com a director del CEM.

He estat vint anys en càrrecs de responsabilitat pública a Mollet: setze com a regidor, especialment en àmbits culturals i institucionals, i quatre com a director del CEM. Una bona part de la meva vida que m’ha permès, més enllà de dificultats i de dolors, aprendre, conèixer, gaudir i fer servei. No tothom té l’oportunitat de fer-ho; és un privilegi.

Emocionat en rebre de mans de l’amic i alcalde Monràs la reproducció d’una de les escultures més estimades i amb més simbolisme de la ciutat, «El lector de premsa», vaig voler remarcar tres idees. Primera: no sóc de Mollet, però tot el que he viscut a Mollet m‘ha fet molletà.

Segona: sense la feina del CEM, Mollet tornaria a estar en un risc enorme de perdre la seva identitat, filla de la història, de perdre el seu ser, fill de la vida viscuda de molletanes i molletans.

Tercera: un immens agraïment als col·laboradors, socis i amics del CEM; als tècnics, administratius i càrrecs electes de l’Ajuntament; als gestors de la Sala Fiveller de la Parròquia de Sant Vicenç; i als mitjans de comunicació. Totes i tots han fet possible emotius i inoblidables actes i publicacions que formaran part, tostemps, del nostre patrimoni col·lectiu.

I un agraïment assenyalat —mínima part del reconeixement molletà que en veritat es mereix— a l’alcaldessa Montserrat Tura, per donar-me l’oportunitat de participar en unes  vivències que sense ella no haurien estat possibles.

Coda: benaurats els que podem agrair, perquè allò que hem rebut ens farà més despresos.

Edicions locals