Futurial

Humanitòleg i gestor cultural

Segons he pogut veure, aquesta paraula, futurial, no existeix, però no en trobo una altra que m’agradi per a dir el que vull dir. No deu ser dolent fer servir —així, entre amics— artefactes lingüístics d’arrels nostrades.

Vet aquí el meu futurial (relació de desitjos molt sentits per a un futur com més immediat millor).

1. Que desaparegui el desamor (inhumanament humà: inhumà)
2. Que ens repartim el treball i els aliments i l’educació i l’habitatge i la salut i totes les riqueses materials i immaterials d’aquesta única Terra (perquè n’hi ha per a tothom)
3. Que retorni la família extensa (que no vol dir tenir molts fills, sinó poder-los viure, amb tothom qui estimes, ben a prop)
4. Que als pobles viles i ciutats, ens saludem tots (perquè saludar-se és el primer pas per a estimar-se)
5. Que Espanya ens entengui i que nosaltres l’entenguem (l’"ara mateix" pot ser més llarg que l’"anem-hi")
6. Que al món ningú no li doni cap "trumpada", ni li faci cap "putinada" (és a dir, que no deixem que ens manin dèspotes de cap tipus)
7. Que triomfin les humanitats i tots vulguem llegir bé, escriure bé, escoltar bé, parlar bé, pensar bé, sentir bé, viure bé i ser lliures (visca Merlí!)
8. Que no siguem descreguts i tinguem fe (en l’ésser humà).
9. Que puguem parlar d’arbres, de bellesa, i ja no sigui un delicte (tal com ens va suggerir Bertolt Brecht)

Quina mena de temps, en els quals
parlar d’arbres és gairebé un crim
perquè implica silenci sobre tants delictes!
   Als nascuts després. (Poemes i cançons, 1956)

Coda: 10. Més val errar-la pensant bé que encertar-la pensant malament

Edicions locals