Cultura artística?

Fotògrafa

El concepte dels Drets Culturals, comença a les Nacions Unides en el 1945. La inversió en cultura, però, no t’he un efecte inmediat. La cultura és la consciència de qui som i on volem arribar. La cultura està lligada a les societats del benestar;  sistemàticament ens activa l’esperit crític. Com més cultura té una societat, més posibilitats té de ser lliure i justa.

Malgrat trobem un consens en aquestes afirmacions, s’intueix en aquests últims temps, uns signes de retrocés.

Personatges mediàtics de l'economia per fi s’atreveixen a llençar missatges per televisió afirmant que la elecció d’una professió o carrera serà encertada si de veritat ens agrada, si ho sentim com una veritable vocació. La dedicació a una activitat que ens agradi, ens farà més feliços i això voldrà dir, fer un treball  millor.

Si aquesta elecció es deriva cap a una branca artística, les reflexions realistes seràn per assumir un futur econòmic més incert que la majoria d'altres opcions. Aixó és una realitat dura d’assumir, no es consumeix cultura, i menys cultura artística. Estem caien en un precipici d’insensibilitat als valors culturals-artístics. En els temps que vivim la dedicació artística sovint pot semblar innecessària, superflua i banal.

Cal meditar les profundes i culpidores reflexions de Kandinski, quan ens diu que “l’art és l’aliment espiritual per l'èsser humà. L’art no és una creació inútil d’objectes, serveix per al desenvolupament i sensibilització de l’ànima humana. L'art és el llenguatge que parla a l’ànima de coses que són per a ella, el pa quotidià, que només pot percebre d’aquesta forma”.

El pensament més materialista de la nostra societat, fa valorar els individus no pel què són, sinó pel què guanyen. L'art, sens dubte, ens desperta les emocions, i posseix efectes sanadors, aflorant els conflictes interiors i constantment ens fa questionar els nostres plantejaments. L’art és molt més que la representació agradable a través de la recerca de la bellesa. Si només ens em quedat amb aquest concepte, no hem entès res.

Estimular la recerca artística a les escoles i al entorn familiar, a llarg termini, crearà societats on les persones estaran formades a través de la sensibilitat, amb un esperit crític basat amb la intel·ligència que dóna saber mirar la vida des de tots els angles.

A Mollet tenim com a referent la Fundació del Museu Joan Abelló, i la Marineta, amb artistes no consagrats, però amb treballs molt rellevants. L'espai de teatre de Can Gomà,  l’Escola de Música i tots els diferents centres culturals repartits per tots els barris de Mollet, on es desenvolupen moltes activitats de cara els ciutadans de cada barri.

El que tenim és valuós, creiem que calen esforços per seguir preservant i millorant la trajectòria tan ben feta. Per això, ens calen preguntes per a una revisió necessària i que hauríem de plantejar per créixer en aquest projecte d’una ciutat culta, culturalment i artísticament.

Els reptes més difícils són com fer créixer la necessitat de coneixement del nostre passat, present i futur? Quines eines calen per aconseguir que els museus i centres culturals deixin de ser bunkers inaccessibles i carents d’interès? Com arribar a públics adults diferents? Com incentivar els joves?

Potser cal sortir al carrer, perque l’art formi part de la vida quotidiana de les persones.
Sense cap dubte en un futur proper, pagarem la factura d’una societat insensibilitzada en la part del nostre cervell, la que connecta amb la nostra ànima.

Edicions locals