Violència vers les dones

Fotògrafa

El 25 de novembre es commemora el Dia contra la Violència vers les Dones, en honor a les tres germanes Mirabal, activistes de la República Dominicana i que van ésser assassinades el 1960 per la dictadura de Rafael Trillo.

En l’etapa dels anys 70 i 80, algunes feministes deien “el principal enemic de les dones no és el desconegut que ens espera en una cantonada a les fosques, l’enemic potencial és al marit, la parella, el company, el fill o el pare¨.

La violència de gènere inclou, violacions, prostitució forçada, explotació laboral, avortament selectiu per sexe, violència física i sexual contra les prostitutes, infanticidi femení, ablació del clítoris, tràfic de dones, violacions en períodes de guerra, assetjament en organitzacions masculines com els exèrcits, i atacs a qualsevol forma d’homosexualitat. Les polítiques de prevenció no són suficients, cal més esforços per detectar a temps agressions imminents. No només en el terreny policial i de la Justícia, calen noves formes en els entorns familiars i escoles.

Tot i així, no serà prou, si no es produeixen canvis profunds, sobretot de reconèixer que la societat, des de fa segles patriarcal, està basada en la mirada masculina com referent. Possiblement, des de l’àmbit psicològic cal treballar per detectar i estudiar amb més profunditat les diferències entre sexes en els processos de creixement de l’ésser humà fins a ésser adult. Un dels elements clau, és fomentar l’autoestima de nenes, noies i dones, la confiança amb elles mateixes les convertirà en dones més sanes, fortes i equilibrades mentalment. L’educació dels nens envers les seves companyes ha de ser fruit d’un treball conjunt.

La responsabilitat, no pot caure només en l’educació i la família, també hem d’assumir la responsabilitat dels mitjans que sens dubtes afecten els models imposats.

La figura masculina continua sent més valorada en tots els àmbits de la política, els esports, la cultura, la ciència i les arts. La publicitat, la televisió, els continguts d’internet i premsa, el cinema, etc. difonen una imatge no real de la dona basada en el seu físic, mostren una dona feble i superficial,  sotmesa a la demanda de com la vol la mirada masculina. Els referents que en l’actualitat perseveren amb les nenes i joves en respecte al seu gènere, són de feblesa, de dependència respecte al seu company, de vulnerabilitat davant els aspectes de la vida, d’inseguretat vers al seu cos i a vegades a la recerca de l’aprovació del seu company o parella.

Cal treballar en el paper futur de la dona amb referents rellevants dins el transcurs de l’història, i donar protagonisme a dones que durant el transcurs dels segles han treballat en els seus àmbits però que la història ha obviat i ha amagat. En universitats, instituts i escoles aquestes programacions no existeixen.

Les dones han demostrat la seva fortalesa des dels orígens, amb les antigues societats precàries, elles sempre han treballat per preservar i protegir les famílies, sense la seva aportació al món no hauria avançat.

Qui s’ha cuidat de difondre la idea del sexe dèbil, ens podem preguntar? A les societats androcèntriques perpetuades a través dels temps no els hi ha interessat al paper imprescindible i rellevant de les dones.

Dones i homes cal que treballin per consolidar totes aquestes mancances convertides en dramàtiques conseqüències. Per tenir com a objectiu la reafirmació que per sobre de les nostres diferències sexuals, primer i sempre som persones iguals. 

Edicions locals