Bescansa i la naturalesa

Fotògrafa

La imatge de Bescansa alimentant el seu nadó ens quedarà present en el nostre imaginari, educat, per cert, en la correcció i les formes. Entenc que Bescansa ha actuat amb la naturalitat del moment, tenint en compte com tota mare el ritme d’alimentació del seu fill i alhora, tenint també el cap centrat en la feina al Congrés. Premeditat o no, estem davant de la performance més alliçonadora que des de fa anys veiem en un espai on es fa política, el Congrés, on sovint els polítics viuen molt allunyats de la realitat i els problemes més essencials dels ciutadans, en aquest cas de les dones.
Tot i el rebuig generalitzat, jo aplaudeixo la valentia i el trencament de les formes. Per què el fet més natural de la nostra existència genera tanta polèmica i rebuig? La realitat és que les dones que hem sigut autònomes en etapa de criança ens hem organitzat per poder complir amb la feina i la cura del nostre nadó i no és fàcil. Les dones treballadores amb horaris laborals estrictes no poden conciliar aquesta etapa. Per què ens escandalitza l’actuació de Bescansa quan en realitat és un toc d’atenció? Les dones han d’afrontar la supervivència del seu fill i el compliment de la seva responsabilitat laboral i això a cap home se li exigeix.
La societat es contradiu i castiga les dones sense cap remordiment, qüestionant els rendiments laborals de les dones-mare, estigmatitzant el fet que no és possible la conciliació, i obligant a les dones a tenir els fills cada cop més tard. La vida d’un nadó, la protecció i l’educació que vindrà més tard són les claus per la transformació d’una millor societat.
Ens girem d’esquena davant la naturalesa i la cura del benestar de les dones, quan hauria de ser una prioritat ja que la continuïtat és gràcies a elles.
On són l’essència de les societats matriarcals, que possiblement en la realitat no van existir, on es venerava la fertilitat i la capacitat de donar vida?
Que lluny som, malgrat els avenços, de la reflexió, del miracle de la concepció i la vida, del respecte per aquest procés, per protegir-lo i resguardar-lo, com el misteri i la joia més valuosa de la naturalesa humana.

Edicions locals