Valuós Síndic

Fotògrafa

El Síndic Personer té l’avantatge de ser de les persones més ben informades del pols de la ciutat, del que passa realment, sense demagògies, sense els protocols i burocràcies de la gent enfilada més amunt, des del govern.

A un síndic s’apropa el ciutadà que no ha tingut resposta d’un ajuntament o no la considera justa. El criteri i perfil personal d’un síndic de cap manera pot ser la d’un funcionari que recull amb la fredor de la distància el problema d’aquella persona. Els tecnicismes i les lleis són un apartat que sap, però la sensibilitat i la psicologia són fonamentals, perquè el grau d’empatia es reforci. Si s’obvien dites qualitats, la feina serà mecànica i superficial.

La connexió entre el síndic personer, el govern de la ciutat i els diferents grups és imprescindible i hauria de ser més constant per no caure en demagògies.

El dia 24 de gener, l’actual Síndic Personer, Lluís Martínez, passava comptes de la feina feta aquest primer any. Vaig quedar sorpresa del seu apassionament i entusiasme. Ens explicava que va estar un temps tenint reunions amb totes les entitats i persones que el poguessin ajudar a esbrinar la realitat del poble. 

Tal com ell ens introduïa en el seu informe amb un fragment de la Carta Europea de Salvaguardar els Dret Humans a la Ciutat, “la ciutat, espai de les trobades i de totes les possibilitats també és el terreny de totes les contradiccions i de tots els perills, en l’espai urbà de fronteres incertes apareixen totes les discriminacions arrelades a l’atur, la pobresa, el menyspreu de les diferències culturals, mentre que alhora, s’esbossen pràctiques cíviques”.

La iniciativa aquest juliol passat d’unes jornades sobre la convivència –amb taules sobre els rumors i la convivència religiosa–  va ser molt positiva. En el món present i futur, si no establim polítiques socials de respecte envers aquells que és diferent, es crearan conflictes cada vegada mes difícils d’eradicar.
És un treball prioritari que aquests cicles de  xerrades siguin continuats, amb experts  que condueixin unes trobades que han de ser participatives perquè els col·lectius puguin expressar els seus neguits.

Els polítics ens hauríem d’aplicar els mateixos mecanismes que un síndic respecte a  la  renovació de càrrec cada cinc anys o els anys que establís un consens. Això fa que el càrrec sigui àgil i a la llarga més eficaç. Estar en un càrrec massa anys fa que tot prengui un caire rutinari i immobilista.
Som conscients de la valuosa funció d’un Síndic Personer, sobre tot, quan aquest Síndic, com en Lluís, respira implicació, confiança, honestedat i rigorositat. El valor més gran d’en Lluís és la seva fermesa humil i sincera, valors escassos actualment.

Edicions locals