República

Humanitòleg i gestor cultural

La paraula política, la pràctica política, els polítics han assolit un grau de desprestigi injustament generalitzat i, en qualsevol cas, molt perillós. Corrupció, benefici personal, repressió, limitacions de la llibertat, manipulació de la democràcia, manca de voluntat de servei al comú, afavoriment als poders fàctics, usurpació per uns pocs d'allò que hauria de ser de tots, etc. Res d'això és política.

La política, la politeia, és el govern de la polis, la ciutat, l'estat. La polis, és l'espai de tots, on resideix la res publica, la cosa pública, allò que és de tots. Així, la política és el govern d'allò que és de tots, en l'espai comú.

Els nostres avantpassats grecs i romans ho creien tant –en les condicions de fa 2.500 anys, que no són les d'ara– que van acabar assimilant la cosa de tots, la res publica, amb una manera de governar: la república, el govern de tots d'allò que es de tots. Els revolucionaris francesos de 1789 van aprofundir-ho dient que el govern del comú per al comú cal exercir-lo amb els valors de la llibertat, la igualtat i la fraternitat. De súbdits a ciutadans; de sotmesos a lliures.

Així, la república és l'afirmació del bé comú, de l'espai públic de llibertat, del convenciment que tots els éssers humans som iguals i cal que tinguem els mateixos drets, llibertats i possibilitats.

La república és posar l'ésser humà, individualment i col·lectivament, en el centre de la vida d'un poble, del seu esdevenir. És creure en la cosa pública, en el bé comú, en els drets dels ciutadans, en l'exercici d'aquests drets i, així en la política: l'acció col·lectiva per a la col·lectivitat.

Per això, el neoliberalisme limita allò que és de tots i aprima el poder dels òrgans democràtics de govern. Ni bé comú ni béns comuns (res publica): individualisme i privatització (plutocràcia).

Coda: no hi ha república sense res publica.

Edicions locals