Justícia de segona?

Jutge del Jutjat de Primera Instància i Instrucció n.1 Jutge degà de Mollet del Vallès

La justícia és un poder que garanteix la pau social i la normal convivència en un estat de dret. És l'últim baluard de la protecció dels ciutadans enfront de la resta de poders i la seva actuació contrària a les lleis.

L'estat de dret implica l'existència d'un sistema de controls mutus entre els diferents poders: el legislatiu, l'executiu i el judicial. En concret, el poder judicial, d'una banda, té l'obligació inexcusable d'aplicar les lleis aprovades pel Parlament i per un altre, al mateix temps, controla l'executiu quan en les seves accions o omissions no se sotmet a la llei.

Teòricament es tracta d'un sistema perfecte on no és possible parlar d'intromissions entre els citats tres poders. Però, què passa quan de l'acció d'un d'ells depèn el correcte funcionament d'un altre?

Això és el que succeeix en l'actualitat. L'Estat (o les comunitats autònomes que tinguin atribuïdes competències en matèria de Justícia) és el responsable d'una sèrie d'aspectes consubstancials al correcte funcionament dels jutjats i tribunals; per exemple, dels edificis judicials, del personal al servei de l'Administració de justícia o dels mitjans materials necessaris perquè, els que desenvolupen la seva tasca en aquests jutjats, puguin fer-ho de manera ràpida i eficaç.
Catalunya és una de les comunitats autònomes que va decidir, des del seu primer Estatut d'Autonomia, assumir aquestes competències. Per tant, és el Govern de la Generalitat el responsable de proveir als jutjats i tribunals del territori català dels mitjans personals i materials indispensables per al correcte exercici de la funció jurisdiccional.

Si bé és cert que en altres partits judicials de Catalunya aquesta competència autonòmica s'ha desenvolupat correctament, no ha passat el mateix a Mollet del Vallès. El Govern i concretament la Conselleria de Justícia, fa molts anys que va esborrar la nostra ciutat del seu mapa de prioritats, condemnant no només als jutges, fiscals, lletrats de l'Administració de Justícia, metges forenses i funcionaris dels jutjats a treballar en un edifici que no reuneix les condicions mínimes de seguretat i salut de qualsevol centre laboral, sinó també a tots els ciutadans del partit judicial a haver d'acudir a reclamar els seus drets a un lloc on, en la majoria d'ocasions, han d'esperar amuntegats en un petit passadís en el qual es troben les tres sales de vistes i uns lavabos que, per raons que desconec, impregnen als presents d'una olor més que desagradable.

Enumerar els defectes i inseguretats de l'edifici judicial de Mollet del Vallès ens portaria a escriure no ja un article, sinó possiblement un tractat. Per tal que el lector conegui alguns d'ells, convé destacar els errors constants de l'aire condicionat i de la calefacció, que provoquen una calor insuportable a l'estiu i un fred invencible a l'hivern; una insuficiència constatada d'espais d'emmagatzematge, amb la consegüent necessitat de dipositar expedients judicials i material en passadissos i lavabos; una barana que protegeix els extrems de les escales tan fràgil que qualsevol dia pot provocar una caiguda al buit amb un resultat no desitjat per ningú; i com no, dos ascensors que constantment es troben fora de servei i que fa aproximadament tres mesos van caure un pis mentre dos jutges es trobaven al seu interior.
Es tracta, a més, d'un edifici on, en els casos de violència sobre la dona, no es disposa de mecanismes per garantir que la víctima no es trobi cara a cara amb el seu presumpte agressor abans de declarar davant el jutge d'instrucció; on els advocats, per exercir el dret que tenen els detinguts a entrevistar-se reservadament amb ells, no disposen d'una sala on poder fer-ho; on el despatx del fiscal és un zulo sense finestres i amb un interruptor que provoca rampes amb només tocar-lo; on les dos metges forenses no poden atendre lesionats al mateix temps perquè es veuen obligades a compartir un petit despatx. En resum, un edifici on cada dia es fan enormes esforços per qui treballen per garantir de la millor manera possible els drets dels ciutadans que van a demanar justícia.

Com a jutge degà d'aquest partit judicial, no arribo a comprendre quines són les raons que han portat els successius Governs de la Generalitat d'un i altre color a considerar als ciutadans de Mollet del Vallès, de la Llagosta, de Martorelles, de Montmeló, de Parets del Vallès, de Sant Fost de Campsentelles i de Santa Maria de Martorelles com a ciutadans de segona, ja que són ciutadans de segona, igual que nosaltres som jutges de segona, perquè les condicions a què ens veiem sotmesos quan acudim al nostre jutjat són infinitament pitjors que les de la majoria dels ciutadans de la resta de Catalunya.

És per això que des d'aquí reclamo al pròxim Govern i al pròxim conseller de Justícia rapidesa en la construcció d'un nou edifici judicial que ja fa molt de temps que havia d'estar en funcionament. Els drets de tothom estan en joc.
 

Edicions locals