Governs

Antropòloga

Després de molts mesos sense govern, de cop i volta en tenim, no només un, sinó dos, pel mateix preu. Qui ens ho havia de dir.

Els astres o la Sra. Merkel han decidit que ja n’hi havia prou de marejar la perdiu i han fet que tothom faci el que havia de fer fa temps, i es posi a fer govern, com si no hi hagués un demà. Després vindrà el tema de quins governs, però, d’entrada, tenir-ne, de govern, és d’allò més motivador, t’aixeques al matí amb la sensació de que has pogut dormir bé, i fins i tot oblides que no ho has pogut fet, això de dormir bé, perquè hi havia fiestuki, com sempre, al Pavelló 2 (ja m’enteneu els qui ho patiu, no aprofundiré més en el tema).

De fet, tenir govern és com quan compraves els llibres nous d’un nou curs, i encara per estrenar, ensumaves l’olor a per i tinta, amb l’esperança de que et portarien per camins insospitats, plens de coneixements nous.

En aquest cas els governs tenen avantatges noves, en un, el de Catalunya, trenca la dinàmica d’una situació absurda, regida per un article 155 que més semblava un llosa sobre el cap, que una administració pública. El temps semblava alentir-se i les incongruències es succeïen davant de la impassible mirada dels qui no semblaven preocupats per una situació insostenible. Els nous consellers i conselleres de la Generalitat han arribat amb ganes de menjar-se el món, preparats feia temps per a fer la feina, se’ls veu ansiosos per treballar, com qui té els deures fets i no aconsegueix que li deixin explicar-los.

En canvi, l’altre govern, el de l’estat, ha arribat sense que ningú l’esperés. Dijous es consumava l’assalt al poder del socialista Pedro Sánchez, sense que ningú, segurament ni ell mateix, es cregués que ho havia aconseguit. De fet es va trobar entrant a La Moncloa sense maleta, per rebre al president d’Ucraïna, i de pas acomiadant la traductora, que ell sap anglès. Per a més novetats, el nomenament del nou govern, majoritàriament femení, el primer a la història de tots els governs estatals i autonòmics, perquè les dones ens anem acostumant a veure dones al poder, sinó, serà impossible que ens fem a la idea de presidir-ne un de govern, ja sabem que les dones ens pensem molt les coses (sarcasme que diria Sheldon). Unes ministres, que al contrari que les de Catalunya, no sabien fa uns dies que ho serien. Com s’ho haurà fet Sánchez per trobar tanta dona, quan sempre sentim a dir que no hi ha més dones als càrrecs o a les conferències, perquè no es troben.

Bé, de governats estarem, ara només cal que treballin per al benestar de les persones, aquest és un objectiu molt complicat, però com a mínim, nomenats estan, que ja és molt pels temps que vivim.

Edicions locals