Nostàlgia o oblit

Politicòleg

Tinc fama de pesat entre les meves amistats, fins i tot més que Cató amb allò de "Carthago delenda est" reblant el final de les seves al·locucions senatorials. Però, no ho puc evitar, i per això insistiré sobre el patrimoni de la ciutat.

Sembla ser que el fat molletà torna a materialitzar-se de nou: una nova referència de l'imaginari col·lectiu passarà a engreixar el catàleg de pèrdues de la ciutat. Parlo de l'antiga cooperativa de la Teneria, rebatejada popularment, he sentit dir al meu avi i altra gent gran, per una pel·lícula que s'hi projectà, la Reina de Tabarín. Aquest pol social i cultural era l'altra cara de la mateixa moneda que conformava amb l'Ateneu, desaparegut també. El tret característic de la majoria d'aquestes absències és, per dir-ho alguna manera, la indolència. I és així perquè hem vist desfilar diversos governs locals i no hi ha manera. Només cal veure la trista i solitària xemeneia de la Teneria o la deplorable façana de la Cooperativa Agrícola, per a entendre que aquesta desfilada al no res és inexorable.

Per què això és preocupant i mereix que hi insistim? Perquè els espais o referents locals, amb la seva singularitat, identifiquen un espai públic únic que aglutina els nostres respectius espais privats com a persones: ens vinculen com a comunitat que esdevé política. Que desapareguin aquests puntals implica l'erosió d'allò que singularitza la nostra arena de discussió política, de debat. I llavors és quan es pot abandonar la política per a entrar en la mera gestió d'un àmbit indistint i sense singularitzar. Mentre les creacions ex novo d'alguns referents es vincularan a projectes polítics partidistes no compartits per tal que articulin de nou l'espai públic, a d'altres només ens quedarà debatre'ns entre la nostàlgia i l'oblit.

"Moledo delenda est?"

Edicions locals