Nou Tabaran

El Tabaran cau, però  no està en ruïna tècnica,  ens diuen. Volen enderrocar  la part de l’històric edifici on hi havia l’antic teatre, que és de propietat municipal; la resta, inclosa la part que va ensorrar-se fa uns mesos, és propietat de diverses persones, com també  son  privats els 1.551 m2 del que va ser la darrera pista Trèvol.  La pressa per enderrocar-ne una part és per pressionar la resta de propietaris? Titularitat  a banda, el Tabaran és  patrimoni i memòria històrica de la ciutat, com molt bé diu una pancarta penjada per la CUP. Salvem el Tabaran, sí, però,  què en salvem?  El que  vol  l’Ajuntament està clar: vuitanta habitatges, salvar la façana històrica, un espai verd,  un petit teatre  i un espai polivalent. Què volen la resta de propietaris?  La realitat és que, fins ara, el que preveia el POUM no s’ha desenvolupat  i probablement el desacord o la no confluència d’interessos ha fet la resta. A nivell ciutadà el futur del Tabaran és un tema recurrent i els partits polítics hi destinen sempre unes línies als programes electorals, però el cert és que passen els anys i la degradació de l’edifici avança.  Signo perquè, ara, no es faci un enderroc irreversible. Somnio perquè el 2019, en el centenari de la creació del vell Tabaran, hi hagi consens sobre el seu futur; mentrestant hi dic la meva.

Cal mantenir la façana història del Tabaran, només faltaria, però per què mantenir l’espai de la pista Trèvol com a zona verda, si a pocs metres hi ha la plaça Joan Abelló plena d’atraccions de fira i terrasses de bar? Per què es vol al futur Tabaran un petit teatre si Mollet necessita un teatre-auditori  en condicions? El vell Tabaran, com a centre neuràlgic de la vida cultural i associativa,  fa temps que  va desaparèixer.  Ara cal un gran consens per un teatre-auditori, un nou Tabaran pot ser l’opció. I si un determinat nombre d’habitatges ho fan possible, haurà valgut la pena.

Edicions locals