Estius

Els petards s’han tornat a fer presents i les festes de final de curs donen pas a les vacances escolars. L’estiu ha arribat i la gent més jove canvia de ritme i de rutina. Una bona colla omplirà les llistes dels casals d’estiu, dels campus esportius o d’idiomes, dels cursos de teatre, d’arts plàstiques o robòtica; altres es quedaran a casa o a càrrec dels avis, que també tornaran a adaptar les seves rutines al temps que els ha tocat viure. Ens fixarem en el cas de la Paquita i el Juan que, després d’una manifestació per reclamar pensions dignes, fan memòria.

Ella va treballar, fins que va tenir el primer fill, en aquella històrica fàbrica tèxtil; allà va conèixer les que serien amigues per a tota la vida, amb elles va aprendre a parlar català. Ell va deixar d’anar a l’escola aviat per entrar a treballar d’aprenent en un petit taller mecànic, més endavant va formar part de la colla d’obrers que, treballant als polígons de fora el poble, es van afiliar al sindicat majoritari i en seguien les consignes. En casar-se anaren a viure en un d’aquells pisos que feien en aquell barri nou i que van pagar a poc a poc. Anys després, quan l’economia els ho va permetre, passaren els estius en un càmping amb piscina i en companyia d’una família amiga;  elles, dos mesos llargs amb la canalla, ells pujaven els caps de setmana i feien l’arròs.  Cada dos anys passaven quinze dies al poble, on, com tants d’altres, eren coneguts com los catalanes.

Aquests dies han anat a la festa de graduació de la seva neta gran i pateixen amb ella per la nota de  la selectivitat. No sap si podrà entrar a la carrera que vol però, l’ajudaran a pagar la matrícula; ha tingut sort i tindrà la seva primera feina, efímera i precària, com a monitora d’un casal. Fins que els seus fills facin vacances, la Paquita i en Juan tindran a dinar  els altres tres nets que aquesta tarda jugaran amb uns companys d’escola que demà marxen al Marroc a passar l’estiu.

Aquest any, quan els petits vagin de colònies, tornaran al poble i es plantegen si hi continuaran lluint el llaç groc.

Edicions locals