L'agenda

Un ritual m’ha acompanyat gran part de la meva vida: encetar l’agenda un cop l’any. A finals d’agost o els primers dies de setembre n’he comprat una, gairebé sempre del mateix model, de mida DIN A5, resistent, amb folre d’un sol color, fosc. A la primera pàgina hi he posat el nom, només el nom, i un telèfon. No n’he perdut cap, les guardo totes.  Són agendes escolars, de setembre a agost, doncs el meu ritme vital l’ha marcat el cicle de la feina: els horaris, les classes, les reunions i l’activitat de fora l’escola, als capvespres i els caps de setmana.

En segon terme he marcat, en un quadre resum i a la doble pàgina de cada setmana, aquells compromisos d’horari fix i les fites anuals obligades: dilluns, dimecres i divendres, això; dimarts i dijous, allò; cada primer dilluns, això altre, i cada dos dissabtes, allò de més enllà; vacances de Nadal i setmana santa, Carnaval, Sant Jordi i els aniversaris difícils de recordar.  Mentre va caldre dibuixava un quadre resum de les activitats extraescolars dels fills.  A mesura que avançaven els mesos les anotacions augmentaven, unes a les amples línies dels dies lectius, altres a l’espai reservat pels caps de setmana. En traspassar un petit quadern amb adreces i telèfons de l’agenda d’un any a l’altre, les pàgines de la caducada eren plenes de referències a coses que mai més tornarien a passar.

En plegar de la feina vaig simultaniejar, durant dos anys, una petita agenda de butxaca amb les anotacions al mòbil, ara estalvio la de paper.  Comença un nou curs, ja hi tinc marcades les Jornades del CEM, que fan una mirada a 150 anys de l’escola molletana, conferències, assajos, concerts i sopars de retrobament. I cada dimecres, la rotllana per denunciar l’empresonament dels Jordis, la presidenta Forcadell, la Dolors Basses i la resta de consellers. Anotar quan he d’escriure la columna per Som Mollet m’ha inspirat aquest article.

Edicions locals