Parlar de política en aquest país és un perill per a qualsevol persona que intenta comprendre perquè serveix el seu vot.

Els qui patim la gestió dels polítics som persones corrents i cansades que hem après que no ens donen ni el dret de desfogar-nos. Hem superat l'etapa del dubte sobre l'honestedat dels polítics i sabem que allò que escriuen en els seus programes és fals. El "els altres més" emmascara veritables barbaritats comeses contra la ciutadania. Actes demostrats i jutjats que ni tan sols valen per dimitir.

Construeixen lleis adaptades al seu propi benestar mirant de protegir-se durant i després d'estar en política. En un país normal, la paraula dimissió s'aplicaria sense contemplacions, a Espanya, és una paraula que hem esborrat del diccionari. Els ciutadans estem cansats, ja no poden enganyar-nos més, i és hora d'entendre que el nostre propi vot ha perdut completament el seu valor.

Els problemes quotidians, estan aparcats, potser per això és el tercer mes que l'atur ha tornat a pujar. Però ningú parla ni de solucions ni de com afrontar-les.

No hi ha desencant ni cabreig en els ciutadans, hem superat aquesta etapa, només ganes de mostrar als polítics que no som tan ximples com pensen.