Política masclista

Antropòloga

Hem sabut aquesta setmana d’un altre assassinat d’una dona, només pel sol fet de ser dona. Assassinada i violada, a més. Al costat d’aquesta notícia, he llegit, en un requadre petit de la mateixa pàgina del diari la protesta d’una regidora d’un partit polític que ha deixat el partit perquè, havent estat objecte d’una agressió masclista per part d’un company de partit, no ha rebut el recolzament necessari per part de companys i el mateix partit. Ans al contrari es queixa i denuncia que els partits, responsables de que les lleis arribin als parlaments i els drets de les dones estiguin protegits i salvaguardats, no donen exemple en la seva actuació diària.

Aquesta és la gran contradicció, com és possible que socialment estigui previst que els partits polítics, les institucions democràtiques, vetllin pels ciutadans, i en canvi la deriva assassina vers les dones, no s’entomi amb seriositat en aquestes institucions?

És la mostra de que les lleis són, hores d’ara, paper mullat per a la seguretat de les dones, a tots els àmbits.

No estem protegides per les lleis, perquè els jutges les apliquen en funció de vés a saber quines raons, les institucions no les fan seves i la societat no modifica la seva forma de d’entomar el problema, que és molt greu.

Podem dir doncs, que la política,  la llei per al ciutadà, en aquest moment, és ,masclista i aposta clarament per protegir els homes front les dones.

I que ningú s’exclami, les dades estan a la vista de tothom. Aquesta notícia que us comento, no és la única de l’actuació dels partits polítics. Coneixem comentaris masclistes fets a parlaments, a entrevistes públiques, a les institucions. Són una corrúa de notícies, que no s’acaba, per molts 8 de març que celebrem i molts #metoo que escrivim.

Un dels darrers tuits de la dona assassinada aquesta setmana era per defensar justament les dones, per denunciar la violència masclista. Cap de nosaltres estem lliures. Cadascuna de nosaltres sap que, a cada moment de la seva vida, ha de prendre decisions sobre quan surt, si està protegida, i va segura pel carrer, però també, a la feina o a casa. La responsabilitat de que això canvii és sobretot nostra. Com diu una de les protagonistes de la película “Roma” d’Alfonso Cuarón: “Solas, siempre estamos solas”.

Edicions locals