Un dels últims pijames masculins que l'empresa Tezennis ha llançat al mercat aquest any porta dibuixat al pit una etiqueta simulant les instruccions de com rentar la peça en qüestió. Hi diu, en anglès: "Instruccions per netejar-ho: [símbols]. O dóna-li a la teva mare. Ella sap com fer-ho)”.

Som conscients, i sempre ho hem sigut, que la indústria tèxtil i de la moda són un exemple flagrant de com el capitalisme ens sotmet a totes: primer durant el procés de producció, explotant a moltes dones de classe treballadora, i, després, intel·lectualment, reproduint la cultura patriarcal en els seus productes. Aquest pijama no és pas un fet aïllat, no és un "error" o "accident" d'aquells que "segur que no tornaran a passar". És, en realitat, el pa de cada dia.

La normalitat de la pressió estètica i la cosificació dels nostres cossos és la rutina de la submissió femenina a l'home i la de la classe obrera als interessos del capital. Posem-nos un moment a la pell d'una dona treballadora en un dels principals centres de producció de la casa Calzedonia a Siri Lanka: suportant intenses i perllongades jornades laborals en unes condicions precàries per un sou miserable. El seu producte beneficia als empresaris que l'exploten i, a més, transmet un missatge explícitament masclista. Forçada a treballar en contra de la seva classe i del seu sexe.

I no cal anar tan lluny. El mateix passa amb les dependentes dels nostres centres comercials, outlets, o d'allà on siguin. En tots dos casos es tracten de dues de les feines menys remunerades que, curiosament, la majoria de llocs de treball els ocupen dones.

És per aquest motiu que vam dur a terme la campanya de Nadal anomenada: Consumir a qualsevol preu? L'objectiu era conscienciar a la gent de tot el que suposa comprar, què comprar i on comprar, així com fer una crítica flagrant a l’actual model de consum excessiu i irresponsable. Perquè això és el que fem avui en dia: comprar, gastar, llençar i tornar a comprar. Fins i tot, sovint, ni tan sols ho necessitem, però tot i així, comprem. I, en aquest sentit, en el nostre ambient més proper, només fa falta acostar-te al centre comercial La Roca Village per fer-se una idea de fins a quin punt això arriba i es perverteix. Bé, de fet, durant aquest període de rebaixes, intentar entrar-hi t’ocupava una mitja hora de temps, i un cop arribaves al pàrquing ni tant sols podies trobar aparcament. Tot estava saturat, tothom deixava el cotxe en el primer lloc que veia, desesperats per poder aconseguir productes al millor preu possible. I així, dia rere dia, qualsevol es podria pensar que havíem tornat a recuperar els anys de bonança econòmica, i que l’elevada persistència de la taxa d’atur i un salari mitjà indigne eren coses simplement del passat.

Tanmateix, aquest escenari dista molt del panorama actual. Així doncs, des del Jovent Republicà som plenament conscients que el consumisme és una peça clau sobre la qual es sustenta l’engranatge capitalista. Consumim allò que s’ajusta a les nostres economies, essencialment allò més barat. Això tindria sentit si fos de forma responsable i conscient. Si més no, ho fem sense preguntar-nos les conseqüències, en tot allò que estem alimentant rere aquest consum. Ens referim, doncs, a la precarització de les condicions de treball i dels sous rebuts durant tot el procés de fabricació, distribució i venda, i el foment de les desigualtats inherents a tot aquest sistema. Perquè tots sabem prou bé que tot el benefici generat es reparteix entre els propietaris, els empresaris. D’aquesta forma, creiem fermament que cal combatre’l fins enderrocar-lo, i treballar en la direcció d’una societat de tipus socialista. Una societat que sigui digne, una societat de totes i tots de forma igual, una societat respectuosa amb el medi ambient.
El proper cop, #Consumiràs a Qualsevol preu?

Martí Abril - Júlia Mumany Pesarrodona
Jovent Republicà del Vallès Oriental