La Miranda: Martorelles, 50 anys de vertigen

Martorelles entra en el segle XX amb empenta. Una de les principals línies del ferrocarril frega el seu terme municipal. El 1921 el pont de formigó sobre el Besòs permet travessar de Martorelles a Mollet sense necessitat de passar el riu en barca o a gual. Una nova carretera enllaçarà aquest pont amb el nucli de Martorelles de Baix. Per la mateix època es construirà la carretera de Sant Adrià del Besòs a la Roca del Vallès. El 1925 Martorelles comptarà amb el primer autobús, que no arribarà fins a la part alta del poble per manca d'una carretera en condicions.

La millora d'infraestructures afavorirà l'explotació de les pedreres (Can Girona i Can Guillemí) i la industrialització de la zona a partir del metall (Rabassa) i el tèxtil (Filatures Marta), que culminarà els anys 60 amb la construcció del polígon de Can Roca.
Un memorial de greuges dels habitants de la part alta del poble acaba el 1927 amb la segregació de territori històric de Martorelles en dos municipis: el municipi de la part baixa mantindrà el nom de Martorelles i el de la part alta passarà a dir-se Santa Maria de Martorelles.
La construcció del polígon industrial en els terrenys agrícoles de les finques de Carrencà i Can Fenosa, on hi treballaven 80 famílies d'arrendadors,  provoca un canvi de vida brutal en el poble. Sortosament, si el camp no donava per viure la indústria creixia.
Neix una generació d'industrials locals: Singla, Manaut, Pous, Rabassa, i una munió de tallers auxiliars, molt lligats al món de la moto i de la construcció: Benseny, Minguet, Sarvicé, Insersa, entre molts d'altres. En 50 anys, Martorelles quadruplica la seva població. La cultura popular agafa una gran empenta  amb el Ball de Gitanes i  el cant coral. El 1903 es funda a Martorelles de Dalt la Societat Coral La Fló  i el 1907 neix a Martorelles de Baix l'Escola Orfeònica de Martorelles.
Si a tot això hi sumem la Guerra Civil del 1936, Martorelles va viure  anys de vertigen durant, aproximadament,  la primera meitat del segle passat. Segurament un esforç personal i col·lectiu ingent que difícilment es podria haver donat sense unes circumstàncies determinades.  Hi ho deixem aquí. Després vindrà una crisi industrial fortíssima i una entrada al segle XXI en condicions ben diferents.

Edicions locals