Carrencà en perill

L'opinió dels lectors

Aquest matí llegia amb tristesa com alguns dels pobles de la zona organitzaven activitats en el marc de les jornades europees del patrimoni, i en canvi Martorelles, com de costum no feia res.
Però que dir d’un consistori que no vol protegir el patrimoni moble més rellevant que té en la seva possessió. Ja que segons l’equip de govern ja està protegit pel POUM. Això si amb uns criteris urbanístics, que no pas arquitectònics ni patrimonials. Perdent així la possibilitat d’accedir a fons i subvencions destinats a rehabilitar patrimoni moble, que podien arribar als 3 milions en quatre anys.
El principal actiu que guarda la casa no és només la documentació, i gran part de la carcassa. Si no que és un dels pocs masos que encara reflecteixen com al segle XIX i principis del XX, algunes masies van abandonar la funció agrícola, per esdevenir segones residències de la burgesia. Mantenint encara avui al seu interior petites joies artístiques de gran bellesa, que declarant el context com a Bé Cultural d’Interès Local  (BCIL) es podria protegir i conjugar amb els nous usos que demanda la Martorelles del s. XXI, cosa que amb la protecció actual no es pot fer. I ja fa temps que gent reconeguda del poble pregona la demolició del mas. I jo em pregunto quin Martorelles volem pel futur, un de gris com fins ara, o un de viu que s’estima i es respecta a si mateix i protegeix el seu passat per deixar-lo per les generacions futures, els polítics, que tenen la possibilitat de pensar i treballar haurien de pensar més seriosament en quin model de poble volen esdevenir.

Roger Candela / Martorelles

Edicions locals