La llei no garanteix la democràcia

Politicòleg

L'altre dia em van reptar a cercar un argument pel qual, equitativament, pogués reprovar la decisió del govern de Mollet d'impedir els debats polítics o ideològics supramunicipals als plens i, en canvi, defensar que l'Ajuntament de Sant Fost refusés consultar al veïnat la conveniència de l'establiment d'un centre de menors estrangers no acompanyats, defugint proclames morals fetes a mides per a un cas i per a l'altre. En definitiva, no es tracta només de democràcia amb majúscules en tots dos casos?

Topem amb la premissa inicial, molt recordada pels defensors de l'status quo discutit, que sense llei no hi ha democràcia. Realment hi ha una mera relació de dependència causal -hi ha democràcia perquè hi ha llei-, o incorrem en una fal·làcia? Ben bé és la darrera cosa: la llei és necessària, però no pas suficient malgrat que ens en vulguin fer creure una altra cosa. La llei és només un marc que informa el debat polític, i si l'entronitzem, ens trobem que el qüestionament democràtic d'aquesta es veu automàticament ofegat en nom d'ella. Per tant, la llei es converteix en una cotilla, de tal manera que l'Ajuntament de Mollet, en una rocambolesca aplicació de la jurisprudència, considera que no es pot parlar de tot als seus plens. Assumeix que el municipi ja no és una instància política, sinó una mera gestoria d'afers veïnals que exerceix un poder vicari de l'estat i no pas a partir del mandat dels seus veïns. Així doncs és com s'impedí parlar dels CDR detinguts en virtut d'una instrucció opaca, sota secret de sumari però amb força filtracions, en la qual els veïns detinguts se'ls aplica el màxim rigor processal assimilat al de terrorisme. Per tant, l'Ajuntament no ha volgut pronunciar-se sobre la cosificació, l'alterització dels detinguts, i l'anatemització que suposa la seva reclusió cautelar i expulsió del cos polític dels veïns i veïnes.

A Sant Fost parlem d'un potencial rebuig al fet que hi visquin MENA's. Ho dic amb un acrònim molt grapejat darrerament, un mur conceptual darrera del qual s'aïllen persones menors a les qui, per la seva condició, ja se'ls pressuposa una sèrie d'inconvenients. El debat polític que s'hi proposa és, també, el de l'exclusió de persones, però mitjançant una censura referendada.

Per què crec que l'Ajuntament de Mollet ha estat desencertat i el de Sant Fost, encertat? Perquè els debats censurats van en sentit contrari i es basen en una llei no escrita i fonamental que sí constitueix un sine qua non bàsic per a la democràcia: l'exclusió de persones i el qüestionament del marc donat. Més val que ens replantegem en profunditat les regles sobre allò que podem discutir i allò que cal excloure del debat públic, perquè efectivament, està en joc el futur de la democràcia: parlem de la norma que ningú en pot quedar fora tot garantint-ne les seves llibertats i drets. No és la Llei escrita, no és el marc: és la no exclusió allò que garanteix la democràcia.

Edicions locals