Prou violència

Humanitòleg i gestor cultural

La lectura política de la llei feta pel Suprem ha convertit en política la sentència als dirigents independentistes. Això no hauria de passar mai en una democràcia. Mai no s’hauria de condemnar amb aquesta crueltat i impietat. D’aquest greuge en neix, legítimament, el dret a la revolta, però no el dret a la violència.
L’equilibri entre la lluita no-violenta dels uns, i la comprensió d’aquesta lluita per part dels cossos de seguretat, demana molta sensibilitat democràtica i intel·ligència per ambdues bandes. Tot pas errat pot generar el desequilibri. Trencat l’equilibri, els uns o els altres poden acabar tacant el caràcter íntegre i proporcionat de les reivindicacions polítiques i socials o de les accions professionals de seguretat i garantia, i fer aflorar la violència.
Parlo des de l’equidistància? No. L’equidistància és com un quedar-se en "la culpa és de tots". No; parlo des del compromís amb les llibertats i els drets, amb l’autodeterminació i el pacifisme. Des de la certesa que la violència és el fracàs de la qualitat humana del diàleg. Des de la convicció que, si en algun moment hom hagués de considerar irremeiable la violència, seria només quan, esgotats tots els camins, una clara majoria social hagués d’escollir un camí més resistent per aconseguir o salvaguardar els drets. Tant de bo que mai no passi. Podríem dominar la violència un cop desfermada? Millor no començar!
Ni la violència dels vàndals destructors, ni de les avantguardes alliberadores. Ni dels que, amb raó, argüeixen que "portem molts anys amb el lliri a la mà, sent pacífics, i no ha servit de res"; ni dels que, amb més raó, sustenten la violència en la perversitat del capitalisme "la falta d’habitatge assequible, els desnonaments i la precarietat laboral també expliquen la ràbia de la nostra generació" (Ara, 27/10/19). Repudio la violència! Fúria, ira, ràbia, odi... no les vull pas en el meu diccionari. Sí que hi són: llibertat i diàleg. #spainsitandtalk.
Llibre suggerit: Plató, Defensa de Sòcrates. Critó.... "Posem, per tant, per principi, que mai no està bé d’obrar injustament ni de tornar la injustícia, ni sofrint el mal de tornar-s’hi fent el mal".

 

Edicions locals