Ni lliris ni barricades

La sentència del judici del procés ha estat dura, injusta i amb condemnes venjatives per als líders socials i polítics com ja ho era la presó preventiva. La resposta ciutadana ha estat massiva, i majoritàriament, cívica i pacífica. Cert és que s’han produït uns aldarulls que no han agradat a la majoria, però que són un senyal d’alerta  que envia sobretot la gent jove al conjunt de la societat. No és només la falta de sortides polítiques al conflicte amb Catalunya, aquesta democràcia tampoc no està donant resposta als problemes de les generacions joves, només se’ls ofereixen feines inestables i dificultats per accedir a un habitatge digne; la corrupció sistèmica i la creixent precarització de les classes populars expliquen, també, l’esclat social als carrers.

Els més abrandats afirmen que la via cívica i pacífica no aconseguirà doblegar l’Estat i que cal buscar noves formes d’acció més contundents, donant a entendre que l’ús de la força revolucionària sí que ho aconseguirà. Un Estat amb tendències autoritàries exerceix amb tota la seva força la violència estructural per mitjà de lleis discriminatòries i decisions polítiques, judicials i policials arbitràries. Davant la força i la violència exercida per l’Estat només la lluita no-violenta té opcions d’èxit. La ràbia i la indignació són instintives i poden conduir a la reacció violenta, i al fracàs.

Per contra la lluita no-violenta va més enllà del civisme i del pacifisme, requereix dominar les emocions instintives i donar una resposta intel·ligent que eludeixi el xoc amb l’adversari, i que no incentivi l’escalada violenta. En definitiva, que lentament debiliti les forces contràries i les acosti a la resolució del conflicte. Els manuals de lluita no-violenta diuen que cal convertir la indignació en entusiasme i que qualsevol violència verbal o física, també a les xarxes, contraresta l’acció pacífica, justifica la seva repressió i en redueix les simpaties i el suport. La millor autodefensa és l’actitud digna que no amenaça a ningú, aquesta és la força de la no-violència.  I diumenge,  a votar.

Edicions locals