Atreyu, el protagonista de La Història interminable d'Ende, veu extenuat i impotent com el seu estimadíssim cavall, entre penes i esforços, s'enfonsa en la indolència i inexorablement és deglutit pel fangar del Pantà de la Tristor. És el dolorós preu d'endinsar-se en aquestes tenebres on cada gest serveix per a quedar-hi més atrapat.

Crec que ens trobem en aquest punt. Desorientats, mentre no som capaços de sortir-nos-en, i en cada intent que fem per a alliberar-nos, més embrutits. Veieu com hi ha qui, a ultrança, estableix pactes amb el règim descompost del 78 per a tirar del cavall, mentre a la llunyania no se senten crits que orientin en la nit, sinó insults i improperis que denuncien una suposada traïció, uns crits que no porten enlloc i només fan que enfonsar més el cavall al llim. N'hi ha que ni tant sols tenen el valor de subjectar les regnes del cavall i només escampen la boira inútilment amb la mà, com qui espanta els mosquits i la malaltia del son. El monstre, ens diran, el monstre ens encalçarà a tothom, famolenc i amb ganes de cruspir-nos, el del feixisme que suposadament hem despertat nosaltres, però que la inconscient gent que viu a la vora del pantà ha alimentat sense un bri de sensatesa amb les restes del festí que ja ha acabat, el de les engrunes del franquisme.

No només és un desastre la inhabilitació del President, la tossuderia de mantenir segrestat Junqueras, i tot l'engranatge repressiu de la II Restauració borbònica. També ho és el fet que estúpidament omplim qualsevol espai de debat de merda, esberlant-nos el cap i llançant-nos fang pel damunt mentre el cavall s'enfonsa. Tothom legítimament ha de temptejar les seves estratègies en base al seu suport electoral, però els intents no són cap gesta heroica fins que no se'n demostri una més que dubtosa efectivitat. Continuem sense lideratges -tret d'espelmes als nostres represaliats-, sense un rumb clar al nostre govern, aclaparats i amb driblades per tal de veure qui obté l'hegemonia. Ni tant sols hem explicat amb prou claredat quina República es pretén davant el femer que hem pogut veure al debat d'investidura d'un estat fallit. No tenim cap resposta, només gesticulacions de guinyol.

Fins quan ens haurem d'estar en aquest maleït pantà? Salvarem el cavall?