Llevantada

Quan aquestes línies vegin la llum, el sol brillarà, diuen les previsions meteorològiques. Mentre teclejo aquest mots el cel encara és gris, emboirat. El Besòs baixa a l’ample com ho fan els rius del sud , del nord i de ponent. La llevantada ha negat deltes i lleres, s’ha endut vides humanes, collites i platges; ha tallat carreteres i línies fèrries; ha omplert de fang o sorra cases, carrers i naus industrials edificades en zones inundables o a la façana marítima. Hem sentit persones afectades, tècnics de protecció civil fent recomanacions, experts analitzant causes i conseqüències i polítics recitant les paraules de rigor. Del conjunt de les intervencions es pot deduir que, col·lectivament, no tenim consciència que en el nostre clima mediterrani aquestes situacions son recurrents i que és l’acció humana sobre el territori la que n’empitjora les conseqüències.

Si es continua asfaltant massivament i construint en terrenys inundables, s’està afavorint l’acumulació d’aigua superficial i les avingudes destructores. Les infraestructures no poden fer de barrera a l’aigua. Si no es buiden els sediments dels embassaments, aquests tenen menys capacitat de retenció i es talla l’aportació de fang i sorra als deltes i a la formació de platges naturals. Cal deixar lliures els marges fluvials perquè tard o d’hora l’aigua ocuparà el seu espai. Aquest cop el Vallès no ha estat gaire afectat, però tenim memòria i sabem que bona part del nostre paisatge urbà i industrial està edificat sobre la terrassa del Besòs i que el risc d’inundació hi és. Hem de conviure amb la certesa que un dia o altre tornarà a caure una pluja excepcional. Cal estar preparats, si coneixem els riscos de les tempestes podem preveure’n els efectes i minimitzar-ne les conseqüències.

La gent de ciència ens diu: el clima ha canviat, hem de normalitzar que al nostre país aquestes situacions meteorològiques cada cop les viurem més sovint. Preparem-nos.

Edicions locals