'Festina lente'

Politicòleg

Guaiteu els vostre rellotges -o mòbils- i calculeu què podeu o heu de fer, i correu! Si prou mal va fer al temps l'ideal judeocristià de linealitat i esperança al suposat final dels temps, la reblada vingué amb el maleït projecte il·lustrat del progrés, de creixement exponencial cada cop més accelerat devers un destí ufanós. La pressa n'esdevé el pus d'aquest mal tan barrinador i destructiu, el subproducte lògic d'una concepció del temps que ens empeny a esprémer-lo, sense ser conscients que ens espremem nosaltres mateixos.
Sembla que el temps se'ns acaba després de l'epifania del temporal Glòria i que el canvi climàtic, fruit del progrés sense constrenyiments, és ad portas. Cal prendre mesures peremptòriament per a revertir tan nefastos efectes, i a Barcelona ideen les zones de baixes emissions, o a Mollet, la limitació de la velocitat -sembla una ironia- a 30 km/h, com a mesures escampades per aquí i per allà, lloables, però fragmentàries quan abordem una xacra a major escala. El pitjor de tot, vist el lamentable i deplorable estat del transport públic i de les alternatives de desplaçament, així com també la deficient política de gestió del temps laboral i social que ens manté alienats, és que dites mesures impliquen un contrasentit: els perjudicis del canvi climàtic són per a tothom, les mesures per a combatre'l suposen en proporció un major cost per a la població amb recursos estàndards o insuficients. Així és com el pont aeri, els creuers, el Camp de Tir de Mollet o el Circuit de Montmeló es mantenen com a oasis del progrés que no incideixen en les rutines de la classe treballadora. Segur que podem aconseguir una complicitat consensual en aquestes mesures que les facin efectives?
A Mollet anirem més lents, oh i tant! Però seguirem enfonsats en el mateix marc mental. Potser la clau està en allò que ens deia el mestre Masats a l'institut: "quan mengeu sopes, mengeu sopes". Potser la gràcia està a entendre que no tenim per què progressar i córrer desesperadament cap al destí, sinó assaborir les nostres vides sense necessitat d'anar a més. I que tot plegat no hauria de tenir més incidència en els recursos de la classe treballadora i el seu poder adquisitiu. Guaiteu els vostres rellotges, afermeu el pas amb calma i... festina lente.

 

Edicions locals