Homes i consciència feminista

Fotògrafa

Dones de col·lectius catòlics reivindiquen tenir més presència en els estaments superiors  de l'església, representada evidentment només per homes. També en els espais de decisió amb igualtat per  poder tenir un paper igual que els homes sacerdots dins l'església i el reconeixement del  col·lectiu de dones teòlogues.
Estem en el mes de març, temps  d'actuació i de reivindicació, en uns moments en què els moviments feministes semblen viure una etapa d'impuls i  visibilitat, de dir prou a molts comportaments fins ara normalitzats,  sobretot, en referència a la violència i assetjament sexual envers les dones.
L'escriptora i directora de l'Observatori de cultura de gènere, Maria Àngels Cabré, fa uns dies també recordava els anys d'activisme de dones feministes que lluiten i han lluitat com a precursores del moviment feminista. La lluita, però, sempre ha viscut a l'ombra i la invisibilització dels poders polítics, socials i mitjans de comunicació.Les necessitats de les dones sempre han conviscut en un segon pla, com si tot el que pertany els nostres neguits i necessitats fossin de segon ordre.
A la capçalera dels llibres sobre autores feministes de la  meva biblioteca, hi ha l'Anna Bosch, la primera alcaldessa a Mollet després de la dictadura, amb el seu llibre Mujeres que alimentan la vida. Us en recomano la lectura, no solament a les dones –obligatori– sinó també als homes. Referent de les dones feministes que han dedicat la seva vida i el seu estil de vida, al qüestionament de les societats Patriarcals. Ens diu: "Paral·lelament, les dones hem garantit la reproducció de l'espècie i hem proporcionat la intendència perquè els homes es poguessin dedicar a les activitats considerades importants, sense perdre temps en tasques poc gratificants com posar a l'abast afecte, béns i serveis per omplir necessitats bàsiques. Aquestes tasques són fonamentals per a l'espècie humana. Sense aquesta pràctica de la cultura de la vida, que cura les ferides i torna a portar vida, la humanitat hauria desaparegut. Hem pogut ser dones sense necessitats de ser mares. La maternitat ha deixat de ser una maledicció imposada."
Les dones, des de la revolució feminista dels anys seixanta, han anat a contracorrent, intentant que la lluita fos continuada, amb alts i baixos durant tots aquests anys. Les dones també sabem de la nostra responsabilitat, la nostra voluntat de cuidar de la vida, de créixer com a persones, d'accedir a la cultura com l'eina clau per a la conquesta dels nostres drets i  plantejament d'autocrítiques necessàries.
Sense l'empatia i  la voluntat per part dels homes de totes les generacions i cultures, aquesta igualtat entre gèneres no avançarà.
El moviment feminista no està en contra dels homes, sinó de les actituds masclistes, alimentades per les societats amb mirada masculina, que exclouen les dones i  empoderen la part més fosca de la naturalesa masculina.
No són qüestions de feminisme, és qüestió del dret humà més maltractat de la història de la humanitat.  Totes les cultures han abusat i persisteix la idea  que els homes es considerin i puguin ser superiors a les dones.
Dins la literatura, filòsofs, escriptors i humanistes amb sensibilitat feminista han existit, pocs, però hi són i cal la seva recerca per trobar referents.
Raine Maria Rilke, en les Cartes a un jove poeta, ens diu: "Un dia existirà la noia i la dona, que el seu nom no signifiqui merament una oposició al que és masculí sinó un ésser que per si mateix, no es pensi com un complementari i un límit, només vida i existència: la persona femenina".

Edicions locals