Els altres

Politicòleg

Els fantasmes continuen recorrent Europa; sembla que no hi ha repòs possible. Davant dels espectres d'un altre món, que no deixa de ser un espantall reflectit del nostre, autoritats manifestes i l'ordre que hem interioritzat ens demana que ens posem en alerta, que prenem precaucions, que ens resistim a exposar-nos.
Vénen agents patògens de fora, d'origen estrany i que circulen a través dels hàbits que tenim adquirits en la interacció entre les persones, i recomanen el distanciament entre les persones, s'insinua la desconfiança entre nosaltres mateixos. Ens cal disciplina en la nostra higiene i el nostre tracte interpersonal, l'asèpsia no només física, sinó social: disciplina i la fuetada de la por. Podem parlar del famós coronavirus, quelcom que preocupa perquè fins i tot comença a afectar el suposat creixement econòmic, però bé podria valer, en els elements més subjacents dels arguments, per totes les persones que estan repel·lint a trets –i de pas, assassinant– entre Turquia i Grècia: agents patògens que amenacen suposadament el nostre organisme social, l'arena del mercat de treball, la presumpta estructura d'estat de l'estar –l'estar ha perdut el prefix "ben-"–. També podem parlar d'agents patògens encapsulats en la nostra societat que malden per desenvolupar-se i fer que l'ordre es reestructuri perquè evolucioni i assumeixi la seva perspectiva, com els feminismes i les dissidències sexuals. La indolència de l'ordre que ens regula manté viva la violència física, però també estructural contra aquests agents en la seva resistència per assumir les seves perspectives. No només hi ha agressions, estructures com el món laboral o uns simples lavabos no permeten un encaix sense renúncia a seguir sent com s'és.
És sempre el problema de l'altre com una patologia de fora i de dins. La reacció a un virus estrany reprodueix els patrons de gestió a les diferències i dissidències. Por, disciplina i profilaxi. Tothom fitxat, però també autocontrolat al lloc que li pertoca i seguint els estàndards dels nostres. Els altres, els fantasmes que reflectim, serveixen per mantenir el bon funcionament del nostre cos social i econòmic.

 

Edicions locals