Escola oberta

Hores d’ara el Departament d’Educació ja ha fixat les directrius per la tornada a les escoles i els instituts abans que es doni per tancat aquest curs tan estrany.  Les tasques especials dels darrers dies de l’any escolar es solaparan, com sempre, amb les de planificació del següent: preinscripcions, matrícules, plantilles, memòries, avaluacions, informes del passat i projectes pel futur. Ara, però, les incògnites s’amunteguen sobre com serà la vida escolar a partir del setembre. Els responsables diuen que a les aules hi haurà la meitat d’alumnes per garantir les distàncies. Centre a centre caldrà trobar els espais adients i complementar-los fora quan els propis siguin insuficients, o recórrer a les activitats telemàtiques quan no hi hagi més remei. Caldran més mestres. Durant la crisi sanitària s’han incorporat, en tasques  auxiliars i complementàries,  estudiants de medicina i infermeria, i metges i infermeres que gaudien de la  jubilació, però hauran estat incorporacions només durant el temps de l’emergència. De cara al proper curs ja veurem si surten els números per cobrir, durant tot l’any, l’imprescindible augment de les plantilles d’escoles i instituts i els diners per mantenir-les.  
Durant el confinament la majoria d’infants i joves estan seguint, amb el suport familiar,  les consignes donades  pels centres educatius. Els adults, polítics i docents,  no els hem preguntat què volien fer; caldria escoltar-los per fer que el curs que s’encetarà  al setembre  sigui millor que el d’abans de la pandèmia: amb pocs alumnes per grup serà més fàcil partir dels coneixements i dels interessos dels infants  per fer-los avançar, per mitjà d’experiències d’aprenentatge de qualitat, en l’adquisició de competències.  M’imagino i desitjo que l’escola en la  nova normalitat continuï  treballant per ser oberta, inclusiva i equitativa. Per fer-ho possible la comunitat educativa hauria de poder comptar amb tots els recursos necessaris. L’escola és imprescindible per la socialització dels infants; cal que, amb les mesures de seguretat convenients, la canalla pugui fer allò que més els agrada: trobar-se amb els companys, córrer, cridar i agafar-se.

 

Edicions locals