Parets - Mollet - Mataró

L'opinió dels lectors

Ja han passat alguns dies, algunes setmanes, però deixeu-me manllevar-vos uns minuts del vostre temps i així explicar-vos el què vam viure la Dolça i jo aquella tarda d'un divendres de juliol. Com cada tarda la Dolça i jo estàvem pels camps de Gallecs tocant la natura, comptant conills i perdius, guaitant petjades de porc senglar, quan al lluny, al cap d'amunt d'un tros, vam veure un noi amb tres gossos. Anava camí amunt camí avall i semblava nerviós, alguna cosa el neguitejava. Ens vam dirigir cap a ells i ells cap a nosaltres. El noi es deia Héctor, veí de Can Borrell.
Parem un moment el relat dels fets per agrair de tot cor a l'Héctor i al seu pastor alemany per dedicar el seu temps i per ajudar els altres siguin de dos o de quatre potes. Mil gràcies company !
L'Héctor i el Haku, així es diu el pastor alemany, tot passejant pels camins de Gallecs van trobar-se amb dos peluts desorientats, sense el seu company de dues potes. Estaven perduts. Amb la corretja del Haku, l´Héctor els va lligar i poc després ja ens vam aplegar tots sis.
Tornem a parar el relat, us prometo que serà l'últim cop, per dir-vos que la Dolça i jo som membres d'Espai Gos Mollet i assistim a les reunions de la Coordinadora de Respecte Animal de l'Ajuntament de Mollet del Vallès, bé la Dolça va assistir a la primera reunió que es va celebrar a la Marineta després, educadament, ens van dir que no vingués més, això tot i que es va portar molt bé.
L'Héctor ens va preguntar que podríem fer. Seguir el procediment és clar, va trucar a la Policia Municipal de Mollet i li van dir que ells no podien venir, que no tenen cap vehicle preparat per a peluts, que passaven nota a la protectora de Mataró, ja que l'Ajuntament de Mollet té un conveni amb ells.
El tècnic de la protectora de Mataró li va trucar i li va dir que si volia esperar-se fins que arribes,
agafava la furgoneta i venia des de Mataró a buscar-los. Des de Mataró! De Mataró a Mollet en cotxe hi ha uns quaranta-cinc minuts, uns trenta quilòmetres aproximadament. Agafar els gossos a Mollet, tornar cap a Mataró, mirar si tenen xip, localitzar al responsable dels peluts i aquest últim cap a Mataró a buscar-los, i no ens oblidem, la tornada. Sort que l'Ajuntament de Mollet està compromès amb la lluita pel canvi climàtic, ens ho recorden constantment, com que som una de les primeres poblacions on tota la ciutat és zona trenta de tot l'Estat.
Però teníem una altra opció. La Dolça i jo vam tornar cap a casa a buscar arnesos i corretges. Els vam fer fotos i els companys d'Espai Gos les van fer córrer per les xarxes a l'instant. A un dels peluts li vam poder posar l'arnès i van anar corrent cap a la Movet, ja que el veterinari més proper que era Manescalia ja estava tancat, li van llegir el xip, el pelut es deia Rok, la persona responsable era de Parets i al cap d'una estona el va anar a buscar.
L'altre pelut en voler posar-li l'arnès va agafar por i es va escapar. Per sort també va ser recuperat i està a casa seva.
Ja ens ho va dir la mateixa Sílvia Serra, presidenta de la Fundació Dayna i de la protectora de
Mataró, que a Mollet del Vallès ens fa falta un espai amb unes quantes gàbies grans, preparades per tenir els peluts recuperats als carrers de la ciutat, poder llegir el xip, avisar al propietari i que els vagi a buscar aquí a Mollet mateix. Vaja, el que avui en dia es diu un servei de quilòmetre zero. I en cas de no tenir xip aleshores avisar a la protectora de Mataró, fins que no tinguem una gossera pròpia, perquè la tindrem o és que no som la capital del Baix Vallès?
Tan sols pensem en la quantitat de CO₂ que estalviarem en emissions a l'atmosfera de tants viatges a Mataró i tornada, quan d'estrès, fatiga i patiment estalviarem als peluts i amb una mica de sort igual, fins i tot, crearíem llocs de treball a Mollet.
Som-hi?
 

Dolça i Cisco Falip, membres d'Espai Gos Mollet

Edicions locals