A fora!

Escriptor

No sé si és cosa d’aquests temps de Covid, però darrerament  he observat que hi ha un creixent interès per l’espiritualitat, l’autoconeixement, la meditació... allò que anomenaríem el món interior.
Les limitacions associades a la pandèmia deuen haver empès el personal cap aquesta banda del coneixement. Deu ser que aquesta llibertat confinada, on estem tots enfangats, empeny cap a la introspecció. 

“Conèixer-se a un mateix com a punt de partida des d'on intentar conèixer el món”. Sembla una premissa sensata. Ben mirat, la nostra mirada sempre serà des de dins, des d’un punt de vista propi. Tot el que veiem a fora està marcat pel nostre interior. Així doncs, l’espiritualitat sembla viure un bon moment. És clar, és en temps d’incerteses on les seguretats van més buscades.     

No seré jo qui critiqui tan elevades intencions, tothom té dret a malgastar la seva existència com bonament pugui. Conrear l’ànima tampoc és poca cosa: que hi hagi sort i la recerca sigui favorable!
Ara bé, si ens posem a buscar coses, sóc de l’opinió que potser seria molt més interessant buscar-les a l’exterior. El món és un immens llibre escrit a les tapes, per fora, i està a l’abast de tots, només cal mirar el que hi surt,  amb els sentits atents per captar tot el que hi sorgeix, tota la vida, tota la bellesa.

"Mireu el que ens envolta! A fora, a fora!", m’agradaria cridar-los als amics de la introspecció. Perquè l’existència passa davant nostre, al nostre voltant, a tocar de nosaltres, per tot arreu, allà on fem camí, on veiem els arbres, els mars i les muntanyes, eduquem els fills i hi construïm les nostres cases: "A fora, a fora!".

Trobo que hi ha alguna cosa romàntica, naïf, en aquesta dèria pel món interior. Alguna cosa massa senzilla, de solució màgica.

Ara que, ben mirat, que cadascú carregui amb la seva ingenuïtat. Això sí, aneu amb compte, no fos cas que de tant buscar-vos us acabéssiu trobant i el que trobéssiu no fos del vostre grat.   
Quedeu avisats.  

 

Edicions locals