Sota els panots

No és el primer cop que una exposició del Museu Abelló m’inspira un article. El d’avui té a veure amb la proposta Paisatges en despaisatge que va omplir l’Aparador fins a primers del  febrer passat.  En una de les fases d’aquell projecte artístic es feia notar a qui observava que els panots del terra d’aquell espai expositiu es bellugaven i si els aixecaves a sota hi trobaves el museu. Fàcilment  vaig imaginar que aixecant  aixecant  podíem trobar, com en una excavació arqueològica, la vida viscuda en aquell indret temps enrere. Sota les pintures a l’oli de l’Abelló hi trobaríem els dibuixos d’infant d’en Fer i més avall la disciplina d’aquell edifici quan era caserna. Davant del museu, a l’altra banda del carrer, fa mesos que van passar a l’acció. No es conformaren a aixecar els panots.

Després d’enderrocar el poc que quedava de l’antiga fàbrica de Can Fàbregas, unes enormes màquines grogues encadenen la feina de trinxar les restes de murs i fonaments, d’ amuntegar-les per mides  per carregar-les després a uns camions. Més enllà, altres màquines classifiquen terra a banda i banda d’un gran forat, que cada cop era més ample i més fondo. Muntanyes de terra sedimentada milers d’anys abans per les aigües calmades del Besòs prop d’on el torrent Caganell, ara, hi vessa les seves. Mirant de prop la terra recent excavada, hi podem distingir sorres encara humides amb alguns còdols barrejats, no hi faltaran tampoc nivells argilosos. Els soroll de les màquines és ensordidor, les vibracions que provoquen fan tremolar els edificis del voltant, un dia i un altre.

Aviat no en quedarà res de la centenària fàbrica sedera. Per servar-ne un record, entro furtiu al recinte de l’obra i omplo un cabàs. A casa, garbello la terra i al sedàs hi trobo les restes dels records , les il·lusions i les fatigues de tantes teixidores , bitllaires i nuadores que amb davantal o bata verda, en mig del brogit dels telers,  es feien senyals  en un llenguatge que només elles sabien entendre.

Aixecar panots, desmuntar fàbriques, bastir edificis: nous paisatges.  Temps passats  sense un museu.

Edicions locals